diumenge, 28 de maig del 2017

Ascensió 2017

Amb la festa de l'Ascensió la Pasqua fa el seu espetec final que culminarà diumenge vinent amb la festa de la Pentecosta. És cert que cada diumenge de l'any celebrem que Jesús ha ressuscitat, fins i tot ho celebrem cada dia participant de l'eucaristia, però els 50 dies del temps litúrgic pasqual que commemoren la resurrecció de Jesús és un regal que hem d'assaborir com mereix, des de les lectures pròpies a l'altar més guarnit, des del ciri pasqual a l'aspersió de l'aigua, des de la benedicció solemne final a l'al·leluia de comiat. 

Celebrar que Jesús ha ressuscitat és reconèixer que després de la mort hi ha una altra vida, i això no és cap broma; i Jesucrist ho testimonià amb les aparicions als seus deixebles. Però la festa de l'Ascensió que celebrem avui hi afegeix un plus: Jesucrist fa un pas més i puja a les altures per seure a la dreta del Pare. Des d'allí ens indica amb tenacitat el camí segur cap al cel; des d'allí ens assegura una acollida misericordiosa. Què més li podem demanar?

És cert que parlar de coses celestials a gent com nosaltres que toquem tant de peus a terra i estem tan implicats en quefers terrenals, ens pot sonar a "música celestial". Però l'Ascensió de Jesús al cel ens serveix per reduir distàncies entre cel i terra, per omplir la nostra vida terrenal de celestialitat, que és el mateix que dir d'esperança i de confiança en un futur de plenitud garantit per Jesucrist.

Parlar de coses celestials no és restar bocabadats mirant el cel com els deixebles en la primera lectura, sinó fer cas del suggeriment dels dos homes vestits de blanc: viure la nostra vida sense perdre de vista l'horitzó d'un futur retrobament amb Jesucrist de forma plena i definitiva. Viure amb aquesta expectativa ens ha d'ajudar a lidiar la quotidianitat amb perseverança i fidelitat.

Parlar de coses celestials és no oblidar el que diu Jesús als deixebles abans de d'enlairar-se: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". Es tracta de creure que ell hi és, misteriosament, àdhuc silenciosament, però que hi és. Això ens eixampla les perspectives de tantes coses: quan el fracàs ens ha ensorrat, quan els conflictes ens han vençut, quan les expectatives d'èxit s'han esvaït. Aleshores només queda mirar el cel i contemplar Jesucrist entronitzat, el triomfador dels fracassos, dels conflictes i de la mort. 

Jesucrist assegut a la dreta del Pare és amb nosaltres cada dia des del cel, però també present a la terra a través del Seu Esperit Sant. Això és el que celebrarem diumenge vinent.

diumenge, 21 de maig del 2017

Ni orfes ni desemparats (Pasqua 6)

"No us deixaré orfes, tornaré a venir", anuncia Jesús als seus deixebles en el context del darrer sopar. Avançant-se als esdeveniments els promet un Defensor, "perquè es quedi amb vosaltres per sempre". Presència i acompanyament són les proclames de Jesús prèvies a la seva mort i resurrecció. 

Presència i acompanyament són dues necessitats bàsiques pel nostre creixement físic, intel·lectual, moral i religiós. Si tenim al costat nostre qui constantment ens protegeix, ens acull, ens anima, ens ensenya, creixerem a tots els nivells. Quins són els nostres immensos agraïments quan ens ha succeït així! I quins són els nostres dolorosos laments quan no ha estat així, o quan ens hem allunyat volgudament d'aquesta presència i d'aquest acompanyament! Per això el sentiment d'orfandat és inevitable en la nostra vida: l'allunyament o la pèrdua dels avis, de familiars, dels pares, de la parella, del company de treball, del confessor, de l'amic fidel, de persones han estat referents ens fa sentir desvalguts, desemparats, insegurs, indefensos. 

Preveient aquest situació, amb la frase "tornaré a venir" Jesús anuncia la seva futura presència als deixebles. Malgrat restaran dramàticament orfes amb la seva mort, poc després romandran entusiasmadament joiosos contemplant-lo ressuscitat. Per això també els promet un Defensor, l'Esperit Sant que concretarà el seu acompanyament "per sempre". Nosaltres, l'Església que camina en la Història, i d'Orient a Occident som els receptors d'aquest Defensor promès per Jesús, perquè no ens sentim ni indefensos, ni insegurs, ni desprotegits en la nostra vivència i la nostra pràctica de la fe.

 Perquè l'Esperit Sant no és una energia que flueix pel cosmos i que els humans aprofitem si estem relaxats, concentrats, o en comunió amb la natura. L'Esperit Sant és accessible encara que estiguem malhumorats, deprimits o fins i tot plens de pecats. L'Esperit Sant és l'Esperit de Jesucrist, l'Esperit salvador i misericordiós de Déu que reposa en el nostre món i que concretem de manera visible a través dels signes sagramentals. Els sagraments són gestos dissenyats per la comunitat creient per concretar una presència que esdevé real malgrat no la vegem ni la toquem. La funció d'aquests signes sagramentals, degudament ensenyats i degudament valorats, és transmetre de generació en generació que Jesucrist acompanya perpètuament la seva Església. El contingut d'aquests signes sagramentals és el do de l'Esperit Sant, el nostre Defensor, que manlleva tot sentiment d'orfenesa, que ens fa sentir en comunió amb els germans, que ens fa sentir acompanyats per Déu i per Jesucrist en tot moment.

diumenge, 14 de maig del 2017

La torre de la Sagrada Família dedicada a Jesucrist (Pasqua 5)

Si Déu vol i les previsions es compleixen l'any 2020 contemplarem l'edificació més alta de Barcelona: serà la torre principal de la Sagrada Família dedicada a Jesucrist, de 172'5 metres, que junt a la torre dedicada a la Mare de Déu (de quasi 140 metres) i les 4 dels evangelistes (de 135 m), constituiran les 6 torres centrals de l'edificació. 

Segons els dissenys de Gaudí la torre dedicada a Jesucrist expressarà la frase de Jesús que hem escoltat a l'evangeli: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida". Es tracta d'un projecte artístic i arquitectònic fascinant destinat a expressar visualment uns conceptes teològics que marquen el nucli de la teologia cristiana: que Jesucrist ‒mort, ressuscitat, i assegut a la dreta del Pare‒ és el camí veritable que ens porta a la plenitud en Déu. 

I això que diem així de ràpid sintetitza el sentit de la nostra existència creient. Per a nosaltres Jesucrist és camí, veritat i vida en el nostre ençà i en el nostre enllà, a la terra i en el cel. Són dues realitats: una que veiem i vivim; i una altre que no veiem però que gràcies a la fe en Jesucrist ja assaborim. Perquè creure en Jesucrist té un doble valor: el primer és tenir un referent clar en la nostra vida terrenal; i el segon és aspirar a un destí benaurat després de la mort. 

No són poques les vegades que dubtem sobre els millors camins a seguir per a nosaltres i els nostres, sobre quines opcions són més adequades. No són poques les vegades que ens costa apreciar les veritats amagades i discretes que ens envolten quotidianament. No són poques les vegades que vivim insatisfets o decebuts perquè confonem vida amb èxit, plaer o gaudi. Per això el testimoni de vida de Jesús explicat en els evangelis és font de discerniment per caminar amb sentit en aquest món. Per això, com ens deia la segona lectura, "hem de proclamar la lloança d'aquell que ens ha cridat del país de les tenebres a la seva llum admirable". 

Aquesta experiència de fe expressada com el pas de les tenebres a la llum, queda arrodonida pel destí final: arribar a la vora del Pare per gaudir del Déu creador, etern i misericordiós; entrar en una nova dimensió de la nostra existència després de la mort; gaudir de la benaurança eterna; admirar com Jesucrist dóna plenitud a totes les esperances humanes. També ens ho deia la segona lectura: "el qui creu no quedarà defraudat". Jesucrist n'és el principal garant.