Ni orfes ni desemparats (Pasqua 6)

"No us deixaré orfes, tornaré a venir", anuncia Jesús als seus deixebles en el context del darrer sopar. Avançant-se als esdeveniments els promet un Defensor, "perquè es quedi amb vosaltres per sempre". Presència i acompanyament són les proclames de Jesús prèvies a la seva mort i resurrecció. 

Presència i acompanyament són dues necessitats bàsiques pel nostre creixement físic, intel·lectual, moral i religiós. Si tenim al costat nostre qui constantment ens protegeix, ens acull, ens anima, ens ensenya, creixerem a tots els nivells. Quins són els nostres immensos agraïments quan ens ha succeït així! I quins són els nostres dolorosos laments quan no ha estat així, o quan ens hem allunyat volgudament d'aquesta presència i d'aquest acompanyament! Per això el sentiment d'orfandat és inevitable en la nostra vida: l'allunyament o la pèrdua dels avis, de familiars, dels pares, de la parella, del company de treball, del confessor, de l'amic fidel, de persones han estat referents ens fa sentir desvalguts, desemparats, insegurs, indefensos. 

Preveient aquest situació, amb la frase "tornaré a venir" Jesús anuncia la seva futura presència als deixebles. Malgrat restaran dramàticament orfes amb la seva mort, poc després romandran entusiasmadament joiosos contemplant-lo ressuscitat. Per això també els promet un Defensor, l'Esperit Sant que concretarà el seu acompanyament "per sempre". Nosaltres, l'Església que camina en la Història, i d'Orient a Occident som els receptors d'aquest Defensor promès per Jesús, perquè no ens sentim ni indefensos, ni insegurs, ni desprotegits en la nostra vivència i la nostra pràctica de la fe.

 Perquè l'Esperit Sant no és una energia que flueix pel cosmos i que els humans aprofitem si estem relaxats, concentrats, o en comunió amb la natura. L'Esperit Sant és accessible encara que estiguem malhumorats, deprimits o fins i tot plens de pecats. L'Esperit Sant és l'Esperit de Jesucrist, l'Esperit salvador i misericordiós de Déu que reposa en el nostre món i que concretem de manera visible a través dels signes sagramentals. Els sagraments són gestos dissenyats per la comunitat creient per concretar una presència que esdevé real malgrat no la vegem ni la toquem. La funció d'aquests signes sagramentals, degudament ensenyats i degudament valorats, és transmetre de generació en generació que Jesucrist acompanya perpètuament la seva Església. El contingut d'aquests signes sagramentals és el do de l'Esperit Sant, el nostre Defensor, que manlleva tot sentiment d'orfenesa, que ens fa sentir en comunió amb els germans, que ens fa sentir acompanyats per Déu i per Jesucrist en tot moment.