Estem habituats a veure
escenes de refugiats que fugen dels seus països per venir a Europa. Sabem els
noms dels líders d'aquests països en conflicte, els noms dels grups que els
combaten, també els països que ajuden uns i altres. Però hi ha un col·lectiu
completament ignorat: el poble que resta en el lloc d'origen perquè no ha
tingut possibilitats econòmiques o ànims per fugir. Són una resta humil i pobre
que ha romàs en la seva terra i que passa desapercebuda malgrat també visquin
el mateix drama.
Semblantment passa amb
l'anunci del tancament de la presó Model de Barcelona, una notícia que ha
esdevingut mediàtica i que a través dels mitjans de comunicació coneixem els
polítics que han signat l'acord, la nova direcció del centre penitenciari, les queixes dels sindicats de funcionaris. Però hi ha un col·lectiu que no
té veu en els mitjans a més dels interns: els familiars dels presos, que
setmanalment els visiten i els proveeixen de roba o els ingressen diners. Són
una resta humil i pobra, irrellevant i que passa desapercebuda, però que viurà resignadament
en la pròpia pell les conseqüències del tancament del centre sense abandonar el
seu familiar per lluny que el desplacin.
Quelcom molt semblant passa
amb el "poble humil i pobre"
que es menciona en la primera lectura, una resta que romangué en la terra d'Israel després de
la invasió dels babilonis i la destrucció de Jerusalem, de l'exili de la jet-set d'Israel a
Babilònia i de l'inici de la diàspora jueva. La Bíblia i
la història ens ha deixat els noms dels protagonistes d'un i altre costat, però
només els profetes dels temps exílics, entre ells Sofonies, recorden alguna
vegada aquest col·lectiu ignorat i irrellevant que romangué en el país esperant
temps millors, on els seus ais no arribaven a les orelles de ningú però sí a
les de Iahvè.
I la resposta solemne de Déu
a aquests clams no escoltats de tantes restes humils i pobres la tenim en les benaurances
que pronuncià Jesús, anomenant feliços els infeliços, convertint els seus
silencis i les seves penes en benaurança: feliços els pobres en l'esperit que no
saben com expressar-se; els aclaparats pel dol; els humils que no
gosen aixecar la veu; els qui volen ser justos, compassius, nets de cor, posar
pau, seguir Jesucrist i passen desapercebuts i són considerats irrellevants, sempre
tapats pels protagonistes de torn. A tots ells, que són molts, Jesús els diu:
"la vostra recompensa és gran el
cel". Ens atrevirem a voler ser un d'aquests benaurats que mai surten ni
sortiran a la foto?