"Jo no sabia qui era", és una frase que Joan Baptista repeteix dues vegades
en l'evangeli que hem proclamat. No deixa de ser sorprenent aquesta declaració,
que ens suscita aquesta pregunta: Si Joan Baptista no sabia qui era Jesús, com
és que parlava d'ell?
La resposta la podem deduir del principi i del final del relat quan Joan explica que al veure personalment i físicament Jesús se li encengueren tots els llums. És a dir, tot el que ell creia, sabia i intuïa, se li corroborà en un instant i exclamà amb vehemència i convicció: "Mireu l'Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món", i també: "Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu". Per això podem arrodonir la frase del Baptista dient que ell no sabia qui era Jesús de forma personal i directa, però sí que ho creia i ho intuïa per la fe.
El que li succeeix a Joan Baptista és molt semblant a la nostra experiència de fe: nosaltres som creients, hem estat batejats, hem fet la primera comunió o la confirmació, hem estat catequitzats, coneixem la Bíblia, tenim cultura religiosa, anem a missa els diumenges, etc; és a dir, tenim tots els elements per parlar de Jesucrist però ens pot mancar quelcom determinant: l'encontre personal i directe amb ell, tenir una experiència clara de Jesús.
És cert que la nostra vida sacramental ens ha propiciat i ens propicia petits encontres amb ell; o la nostra religiositat ens haurà obsequiat amb moments d'una vivència intensa de fe, però ens pot passar com al Baptista que parla d'ell amb convicció i devoció, però sense haver-lo experimentat cara a cara. Aleshores ens podem preguntar: com puc saber que he tingut un encontre real amb Jesucrist? La resposta és senzilla: perquè aquesta trobada m'ha condicionat la manera de pensar, la manera de veure la realitat, i també la manera d'actuar. Seguirem sent els mateixos per fora, però per dins hi ha un certesa interior que ens fa diferents, i les coses no seran com abans.
Però si les circumstàncies de la vida ens allunyen progressivament de Jesucrist, i aquell encontre determinant es va difuminant perquè altres realitats ens han robat el cor; fins i tot en aquests moments d'allunyament podem saber si la trobada amb Jesucrist va ser veritable: si va ser veritable, tard o d'hora tornarem a ell, perquè ens adonarem finalment que l'únic que dóna pau als nostres cors i que dóna sentit a la nostra existència és Jesucrist.
La resposta la podem deduir del principi i del final del relat quan Joan explica que al veure personalment i físicament Jesús se li encengueren tots els llums. És a dir, tot el que ell creia, sabia i intuïa, se li corroborà en un instant i exclamà amb vehemència i convicció: "Mireu l'Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món", i també: "Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu". Per això podem arrodonir la frase del Baptista dient que ell no sabia qui era Jesús de forma personal i directa, però sí que ho creia i ho intuïa per la fe.
El que li succeeix a Joan Baptista és molt semblant a la nostra experiència de fe: nosaltres som creients, hem estat batejats, hem fet la primera comunió o la confirmació, hem estat catequitzats, coneixem la Bíblia, tenim cultura religiosa, anem a missa els diumenges, etc; és a dir, tenim tots els elements per parlar de Jesucrist però ens pot mancar quelcom determinant: l'encontre personal i directe amb ell, tenir una experiència clara de Jesús.
És cert que la nostra vida sacramental ens ha propiciat i ens propicia petits encontres amb ell; o la nostra religiositat ens haurà obsequiat amb moments d'una vivència intensa de fe, però ens pot passar com al Baptista que parla d'ell amb convicció i devoció, però sense haver-lo experimentat cara a cara. Aleshores ens podem preguntar: com puc saber que he tingut un encontre real amb Jesucrist? La resposta és senzilla: perquè aquesta trobada m'ha condicionat la manera de pensar, la manera de veure la realitat, i també la manera d'actuar. Seguirem sent els mateixos per fora, però per dins hi ha un certesa interior que ens fa diferents, i les coses no seran com abans.
Però si les circumstàncies de la vida ens allunyen progressivament de Jesucrist, i aquell encontre determinant es va difuminant perquè altres realitats ens han robat el cor; fins i tot en aquests moments d'allunyament podem saber si la trobada amb Jesucrist va ser veritable: si va ser veritable, tard o d'hora tornarem a ell, perquè ens adonarem finalment que l'únic que dóna pau als nostres cors i que dóna sentit a la nostra existència és Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada