"El poble que avançava a les fosques ha vist una
gran llum; una llum resplendeix per als qui vivien en país tenebrós". Hem escoltat aquesta frase dues vegades: en la
primera lectura i en l'evangeli. Ja sabem que l'evangelista Mateu destaca
intencionadament que les accions i les paraules de Jesús són l'acompliment de
les Escriptures; el cas d'avui és un passatge del profeta Isaïes que utilitza
la imatge de la llum i de la foscor per manifestar la rellevància de la
presència de Jesús.
No són poques les vegades que els qui som d'església ―especialment els qui ens toca predicar― que contraposem la llum i la foscor en els nostres
discursos com un mecanisme de defensa o d'atac: desqualifiquem el nostre entorn
pintant-lo de color negre per expressar amb convicció que nosaltres som l'única
llum que hi ha enmig de tanta tenebra. Els mitjans de comunicació sovint ens ho
posen en safata i només hem de subratllar el que diuen les notícies, com si tot
allò de fosc i negatiu fos aliè a nosaltres corroborant encara més la nostra lluminositat.
Caient en aquesta contraposició repetim una de les primeres heretgies
cristianes que alguns escrits del Nou Testament ja van combatre: el
gnosticisme, una visió dualista i oposada de la realitat, de llum i foscor, de
bons i dolents, on només uns creients escollits se salvaran enmig d'un món pervers
i malèvol.
Però ni el profeta Isaïes ni
l'evangelista Mateu no tenen aquests esquemes gnòstics quan diuen "El poble que avançava a les fosques
ha vist una gran llum; una llum resplendeix per als qui vivien en país
tenebrós". És tot el contrari, expliquen amb convicció que no hi ha
foscor humana que Déu no pugui il·luminar, o diguem-ho d'una altra manera: Déu
ve precisament a il·luminar les tenebres personals, comunitàries i socials. Per
això Jesús predicava dient "El
Regne del cel és a prop", donant a entendre que Déu s'encarna enmig de
la nostra realitat més sòrdida, obscura, bruta i pecadora, i que la il·lumina.
Per això Jesús quan crida els primers deixebles dient-los: "Veniu amb mi i us faré pescador d'homes",
no cercava una elit de creients jueus destacats per les seves aptituds; sinó homes
normals i corrents per apropar-se a la gent normal i corrent, evitant
catalogar, separar, dividir, eliminar, o excloure ningú.
Jesús es barreja amb la
quotidianitat humana on no tot són ombres, sinó que hi ha llums i ombres
entremesclades. Jesús escull uns deixebles amb llums i ombres, per anunciar la
Bona Nova a una humanitat amb llums i ombres. La Bona Nova és que, gràcies a Jesucrist,
definitivament hi ha molta més llum que ombres. És el que hem respost plegats
en el salm responsorial: "El Senyor
m'il·lumina i em salva".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada