"El temps vola" diu
la frase feta; i en la litúrgia també: divendres, celebrant l'Epifania, escoltàvem
l'evangeli de l'adoració dels tres mags al nen Jesús; avui l'infant s'ha
convertit en adult i l'evangeli el situa batejant-se en el riu Jordà.
No obstant el salt
cronològic, hem d'unir amb fil i agulla teològica els dos esdeveniments,
marcats ambdós pel segell de la manifestació divina: l'Epifania, com resa el
mateix nom, és la manifestació de Jesús no només com a rei d'Israel sinó com a
rei de tots els pobles; el baptisme és la manifestació de Jesús com a veritable
fill de Déu, l'estimat del Pare.
Per això Joan Baptista, intuint de qui es tracta, es nega a batejar-lo i demana canvi de papers; és com si Jesús estigués assegut en un banc de l'església i un servidor seguís celebrant l'eucaristia en nom seu. "¿Com és que tu vens a mi?", li pregunta el Baptista desconcertat, quan de fet es compleix l'anunci de la seva prèdica: "Convertiu-vos que el regne de Déu és a prop".
Jesús trenca els esquemes del mateix Joan Baptista, que potser s'esperaria un altre tipus de manifestació, potser més espectacular, més vistosa; o que aquest "regne de Déu que és a prop" que predicava no s'esperava que ho fos tant. Però Jesús és taxatiu amb el Baptista: "Convé que complim tot el que és bo de fer". I què és el bo de fer? ―ens preguntem també desconcertats, acostumats com el Baptista a que les coses importants es facin amb parafernàlia i les vegem des de lluny. "El que és bo de fer" és posar-se a la cua i participar amb els altres dels esdeveniments.
Aquesta és la sorprenent i extraordinària manera de Jesús de revelar-nos qui és el Pare. Aquesta és la sorprenent i extraordinària manera del Pare de revelar-nos que Jesús és el seu fill estimat: enmig de la gent, com un de més, accessible a tothom, sense guardaespatlles, sense escorcoll previ.
Aquesta és la gran lliçó que ens dóna Déu amb Jesús, una manera diferent d'apropar-se als humans. Aquest és el missatge que ens deixa el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, recentment traspassat, en el seu testament espiritual publicat avui al full diocesà de Girona. Entre altres coses, diu: "Déu és entre els crucificats i entre els altruistes d’avui. No el busqueu en el cercle dels aposentats i les parafernàlies, encara que es vesteixin amb orles de religiositat. També hi és, però amb les mans lligades".
Per això Joan Baptista, intuint de qui es tracta, es nega a batejar-lo i demana canvi de papers; és com si Jesús estigués assegut en un banc de l'església i un servidor seguís celebrant l'eucaristia en nom seu. "¿Com és que tu vens a mi?", li pregunta el Baptista desconcertat, quan de fet es compleix l'anunci de la seva prèdica: "Convertiu-vos que el regne de Déu és a prop".
Jesús trenca els esquemes del mateix Joan Baptista, que potser s'esperaria un altre tipus de manifestació, potser més espectacular, més vistosa; o que aquest "regne de Déu que és a prop" que predicava no s'esperava que ho fos tant. Però Jesús és taxatiu amb el Baptista: "Convé que complim tot el que és bo de fer". I què és el bo de fer? ―ens preguntem també desconcertats, acostumats com el Baptista a que les coses importants es facin amb parafernàlia i les vegem des de lluny. "El que és bo de fer" és posar-se a la cua i participar amb els altres dels esdeveniments.
Aquesta és la sorprenent i extraordinària manera de Jesús de revelar-nos qui és el Pare. Aquesta és la sorprenent i extraordinària manera del Pare de revelar-nos que Jesús és el seu fill estimat: enmig de la gent, com un de més, accessible a tothom, sense guardaespatlles, sense escorcoll previ.
Aquesta és la gran lliçó que ens dóna Déu amb Jesús, una manera diferent d'apropar-se als humans. Aquest és el missatge que ens deixa el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, recentment traspassat, en el seu testament espiritual publicat avui al full diocesà de Girona. Entre altres coses, diu: "Déu és entre els crucificats i entre els altruistes d’avui. No el busqueu en el cercle dels aposentats i les parafernàlies, encara que es vesteixin amb orles de religiositat. També hi és, però amb les mans lligades".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada