Hi ha un poeta i
cantant argentí que diu, en un dels seus lletres: “El més terrible que et pot
passar al mar és morir de set”. Certament, el nàufrag està rodejat d’aigua, però no pot veure. Hi ha
aigua per tot arreu, però com més veus més set tens.
És com una imatge
del nostre món assedegat, cercant i bevent i bevent i com més beu més insatisfet queda, més set té.
Per això la promesa
de Jesús arriba fins el centre mateix del nostre cor: “Qui begui de l’aigua que
jo li donaré no tornarà a tenir set, perquè l’aigua que jo li donaré es
convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida
eterna”.
La imatge del poble
d’ Israel, assedegat en el desert, és com una imatge de la història de tota la
humanitat, de la meva història, i que travessa tota l’Escriptura. El salmista
diu:”com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós,
Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, de Déu que m’és vida” i en un altre salm “Per
vós es desvio el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua” i un altre
salm reconeix:” En vós hi ha la font de la vida”.
“ En vós hi ha la
font de la vida”Jesús, Déu amb nosaltres, dirà en el capítol 7 de Joan : “Si
algú té set que vingui a mi, el qui creu en mi, que begui. Perquè , com diu
l’Escriptura: del seu interior brollaran rius d’aigua viva”. Segons l’ Evangeli
de Joan mateix, aquest riu d’aigua que brolla de Jesús, brollarà en la creu,
quan el soldat perforarà el seu costat dret de Jesús i d’ allí brollarà sang i
aigua. Jesús convertit en una font de vida que rajarà per donar vida. En el
llibre d’ Ezequiel diu que del costat dret del nou temple sorgirà una font i
que les seves aigües, que travessaran tot el desert, arribaran i sanejaran el mar morta. Aquella
mar morta on ,no sols, no pot saciar la set, sinó que hi ha tanta sal que no hi ha vida. Jesús és el
nou temple d’on raja l’aigua que cura i sacia el cor de la humanitat, el meu
cor.
I això es concreta
en l’amor que Déu té pel món: “Déu estimà tant el món que envia el seu Fill no
per condemnar-lo sinó per salvar-lo” O com diu Pau”Déu dona prova de l’amor que
ens té quan Crist mori per nosaltres, que érem pecadors” “Quan nosaltres érem
incapaços de tot Crist morí pels que érem dolents”.
I evocà en
nosaltres”l’Esperit Sant i ha vessat en els nostres cors el seu amor”. És el
que ja deia Joan en el capítol 7 del seu Evangeli quan diu”deia això
referint-se a l’ Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell”.
“El més terrible que
et pot passar al mar és morir de set” diu l’escriptor. I podem, o continuar
bevent i bevent de l’aigua salada i així
augmentar la nostra set, o anar a la font d’aigua viva. “L’aigua que jo li
donaré es convertirà en una font que rajarà sempre dintre d’ ell” aigua que
sacia el nostre cor inquiet i que té la força de sanejar la nostra vida, com
l’aigua del temple que pot sanejar l’aigua del mar. Res ens pot separar d’ Ell.
En tota situació Ell pot transformar l’aigua de la mar morta en aigua
vivificant. Les vides estancades, com aigua en descomposició, poden ser vivificades.
Les situacions inhumanes omplertes de sentit i esperança.