UN MÀSTER EN HUMILITAT

Dimarts II de Quaresma, 18 de març de 2014

Is 1, 10.16-20/Sl 49/Mt 23, 1-12

Ara estan de moda els màsters. Tant és així que fins i tot a la Facultat de Teologia de Catalunya, on intento acabar la meva Llicència en Bíblia, ara aquesta ja no es diu així, ara té el nom ben llustrós de “Màster Universitari en Sagrada Escriptura”. A què sona bé? Però és que avui en dia hi ha màsters per a tot. Un, de fet, si té diners (que aquest és un altre tema) podria passar-se la vida matriculant-se a màsters de tota mena i durada. I així hem entrat en una mena de “cursa” en què, com és difícil trobar feina perquè no n’hi ha, sembla que quants més màsters un tingui, més punts en el currículum per accedir al món laboral.

Ara no em fico amb la nomenclatura (que poca diferència hi ha que es digui “llicenciatura” o “màster”, si s’estudia el mateix), ni en la necessitat d’estar ben preparat per a una professió, sinó al que hi ha al darrera: aquesta ànsia d’acumular titulacions, crèdits o medalles per mirar de demostrar al món el que un val al marge de la realitat del que un bonament és en la vida quotidiana; que, tot sigui dit, és una temptació que tots tenim i que la litúrgia d’avui penso que ens posa sobre avís per reflexionar-hi en aquest temps de Quaresma.

De fet, si em permeteu, la proposta de Jesús avui a l’Evangeli és també, si voleu, la de fer un màster: un màster en humilitat. El mestres per antonomàsia a Israel són els fariseus i mestres de la Llei. Gent que es passaven quasi les 24 hores del dia llegint i repassant les Sagrades Escriptures (que ja és un bon exemple a imitar!). Gent propera, molt més propera de les classes socials modestes en temps de Jesús que els saduceus i sacerdots, homes més de política que de teologia. Als fariseus i als mestres de la Llei la gent hi anava a consultar-ho tot. El problema? El que posa en evidència Jesús: Us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. I segueix mostrant el comportament diari d’alguns d’ells. El que critica Jesús és que han convertit la càtedra de Moisès en titulitis. La finalitat és que la gent els reconegui, els saludi, els convidi, els tingui en compte, els anomeni mestres: han fet un màster en fama i popularitat.

Jesús no vol això per als seus deixebles, els vol encara més propers i accessibles a tothom: Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans. La base fonamental dels deixebles de Jesús ha de ser la fraternitat, la capacitat de tractar la gent d’igual a igual, no de dalt a baix. La fraternitat ens posa tots al mateix nivell, oberts a aprendre els uns dels altres. Ni heu de donar a ningú el nom de pare, aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel. En temps de Jesús el pare és el cap de família, qui mana i decideix pels altres com si fossin la seva propietat. L’actitud dels deixebles de Jesús no pot ser la de tornar-se “pare” ni “padró” de ningú. Ha de ser més aviat la d’aquell que té cura i acull l’altre. El Pare del cel és qui fa sortir el sol sobre justos i injustos, qui té cura de tots. Ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. L’actitud dels deixebles de Jesús ha de ser la de posar la vista sobre Crist, l’únic Camí i Guia veritable, i la de voler portar també els altres als peus d’Aquest guia, sense voler dominar sobre la vida de ningú. Tot això, si voleu, com un resum, es troba en les darreres paraules de Jesús: El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. En certa mesura, aquest màster ens ensenya que Aquell que té les actituds i en fa les obres de mestre, pare i guia de veritat, amb tota cura de la persona, amb una preocupació desinteressada pel nostre bé, amb un amor fidel i que mai no s’esgota és Jesús: el mansuet i humil de veritat. Deixem-nos, doncs, alliçonar per Ell!