PREPARATIUS

Dimecres de Cendra, 5 de març de 2014

Jl 2, 12-18/Sl 50/2 Co 5, 20-6, 2/Mt 6, 1-6.16-18

Es parla sovint de la Quaresma com un camí vers Pasqua. I és una bonica figura, aquesta del camí, evocadora. Ja que el mot camí ens parla d’aventura, d’il·lusió, d’esperança. Com en qualsevol viatge que emprenem hi ha un itinerari a recórrer i un punt d’incertesa, perquè no sabem què hi trobarem en el viatge; però el sols fet de planificar la ruta, de fer les maletes, de comprar els bitllets i arribar al dia de la marxa ens omple d’il·lusió. És també una imatge evocadora perquè el mot camí ens parla de moviment. No planifiquem un viatge per restar-hi aclofats al sofà de casa, sinó per posar-nos en marxa, per moure’ns, per cansar-nos. Indirectament, la idea de fer camí ens recorda que estem vius que, poc o molt, encara tenim forces i ganes de moure’ns, de descobrir altres horitzons, altres gents i cultures.

Des de Diumenge passat algunes de les lectures que ens han acompanyat en la litúrgia aquests dies han estat per a mi com preparar l’equipatge, com fer les maletes, donar un cop d’ull al mapa de ruta i comprar els bitllets fins arribar al dia d’avui, en què sense més dilació carreguem la motxilla i amb il·lusió comencem camí.

El profeta Isaïes (Is 49, 14-15), Diumenge passat, ens parlava d’aquest Déu amb entranyes de mare que mai no s’oblidarà de nosaltres. Si li afegim les paraules del profeta Joel d’avui que diuen: Ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor... Tenim una bona perspectiva per posar una mirada nítida vers l’horitzó: al final del camí hi ha el Pare de nostre Senyor Jesucrist i Pare nostre, que és Algú que no inspira por, sinó confiança; Algú que és fidel, que estima desinteressadament, que perdona. La Quaresma és voler-nos retrobar amb Ell, que tota la nostra vida, tota la nostra existència sigui un camí vers Ell.

En qualsevol viatge l’equipatge és fonamental. Dos Evangelis (el de Diumenge i el de dilluns passat) ens posen en guàrdia. Dins l’equipatge tenim sempre la temptació de voler-hi posar de tot i, com ens passa sovint, carreguem les maletes amb coses que no farem servir i que són un pes addicional; però que sempre portem “per si de cas”. Jesús, el Diumenge (Mt 6, 14.34), ens aconsellava confiar en aquest Pare que sap molt bé la necessitat que teniu. Dilluns, Jesús recordava al jove ric que la vida del Regne s’assoleix no conjugant el ver posseir, sinó el verb desposseir. No acumulant, sinó deixant coses. El camí de Quaresma és un camí fet a posta per alleugerir pes, per carregar només el necessari.

Finalment, tenim la proposta de l’Evangeli d’avui. Una proposta no sols vàlida per al temps de Quaresma sinó, de fet, per al llarg camí que és la nostra vida. Si un vol fer una sortida que suposi l’escalada a una muntanya, o un altre viatge que impliqui situacions d’esforç, el millor serà fer abans un bon entrenament. El Temps de Quaresma és també entrenament. Dejunant aprenem a no estar posseïts del que avui ens sembla tant necessari i no ho és. Em ve a la memòria una imatge que vaig veure al facebook on hi havia un rètol en un bar que deia: No tenim connexió a internet. Parlin entre vostès. Potser el mòbil ens ha fet oblidar l’amic amb qui sortíem a fer un cafè; o fem servir la webcam per tenir una vídeo conferència amb algú a l’altra punta del món, però ens oblidem de trucar el pare, la tieta, l’amic malalts. Pregant aprenem a mirar més enllà del meu melic. Reconec que no ho puc tot, que tinc les meves limitacions, que necessito ajuda. La hi demano a Déu i, fent-ho, també aprenc a no tenir vergonya de mostrar les meves limitacions al meu germà, al meu amic i que, si demano per mi, és bo també demanar, intercedir, pels altres que poden estar com jo: cercant, patint... Donant almoina aprenem a fer reformes en el nostre cor, a fer-lo més ample, perquè hi pugui cabre el nombre més gran possible de gent. Perquè és donant i donant-me que aprenc a estimar l’altre. La cendra que imposarem aquest vespre pot ser per a nosaltres avui el signe del nostre embarcament, del nostre compromís i del nostre desig de fer aquest viatge on la fita és Déu.