El 4 d’agost va ser
sant Joan Maria Vianney. Va néixer a finals del segle XVIII prop de Lió
(França) i morí a mitjans del XIX. Li costaren molt els estudis i amb moltes
dificultats arribà a ser ordenat de
sacerdot. Quasi tot el seu ministeri l’exercí a la parròquia d’Ars. Era
terciari franciscà i gràcies a la seva vida senzilla, els seus consells, i
sermons venia gent de tot arreu a escoltar-lo.
D’ ell és una
catequesi sobre la pregària de la que us llegeixo un petit fragment, diu:
“Fillets meus, el vostre cor és petit, però l’oració el dilata i el capacita
per estimar Déu. L’oració fa que tastem ja anticipadament el cel, fa baixar a
nosaltres una mica de Paradís. Perquè no ens deixa mai sense dolcesa; és com
una mel que es vessa sobre l’ànima i que tot ho endolceix”.
Fixeu-vos què diu:
“ L’oració fa que tastem ja anticipadament el cel, fa baixar a nosaltres una
mica de Paradís” El rector d’ Ars vivia el que hem llegit en el capítol 11 de
la carta als Hebreus: “Germans, creure és posseir anticipadament els bens que
esperem”. En la pregària vivim un tast anticipat del que és el Paradís.
El creient espera
el món definitiu. I, també, l’anticipa; en la pregària, i també anticipa el món
definitiu on regnarà la justícia i la pau . El creient fa un tast del que diu
l’Apocalipsi: “Déu eixugarà totes les seves llàgrimes”. No és el món definitiu,
sinó un tast, una anticipació. Per això Jesús
ens convida: “ Veneu els vostres béns i distribuïu als diners als qui ho
necessiten”. Hi ha presència real del món definitiu quan eixuguem les llàgrimes
d’aquells que han quedat al marge. Quan som capaços de posar el que tenim al
servei dels altres i no al contrari als altres al servei del tenir. El Paradís
no és aquí, però el podem anticipar tenint fam i set de justícia. Essent
treballadors per la pau.
Masses inferns
s’han creat sacrificant l’home concret a incerts Paradisos. I massa dolor s’ha
amagat en la indiferència o en la resignació de que el que hi ha no es pot
canviar res. El creient no pot sacrificar l’home concret a l’ incertesa d’una
ideologia o d’un projecte, per molt bell que sigui, ni pot posar-lo al servei
de lleis del marcat que es presenten com inamovibles . Això sí, ha d’anticipar
ara i aquí, amb aquestes persones el món definitiu, ha de fer un tast de Paradís.
Jesús en l’Evangeli
ens diu “que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”. Com un lladre a
la nit. I això ho esperem a la fi del temps. I també a la fi de la nostra vida.
A l’hora menys pensada Déu ens pot cridar. I també això cal viure-ho, ara,
anticipadament: Jesús pot sortir a les nostres vides a l’hora menys pensada.
Per això Jesús insisteix: esteu alertes. Sí, el Senyor pot sortir-nos a
l’encontra en aquell germà, en aquella situació inesperada que demana una
resposta des de la teva fe. El creient és aquell que cada dia espera la visita
del seu Senyor. Com diu el salm amb que comença l’oració de l’Església: “Tant
de bo avui escoltessis la seva veu”.
I ha de saber el creient que “viure anticipadament allò que
esperem” no ho pot fer sol. Sense Jesús no podem fer res. Perquè el que esperem
es pot concretar en molts aspectes. Les llàgrimes dels nostres ulls tenen
moltes motivacions i totes cal escoltar-les i prendre seriosament. El dolor de
l’home és molt seriós. Però totes remunten a una: la felicitat de l’home és
Déu. Cal, com Jesús, atendre tot dolor, però cal fer-ho amb Ell. Per això cal
estar atent per on ens crida, què ens demana.
Perquè Ell es
presentarà i es presenta a l’hora més impensada certament demanant com un
captaire una resposta nostra. Però sobretot vol servir-nos. Com diu l’Evangeli:
“Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix
passarà a servir-los d’un a un”. Ell mateix diu “no he vingut per ser servit
sinó per servir”. Aquesta és l’experiència que esperem en el món definitiu,
però que ara anticipem amb la pregària i l’amor. El rector d’Ars deia: “Pregueu
i estimeu: mireu, en això hi ha la felicitat de l’home sobre la terra”.
Fixeu-vos que diu la felicitat de l’home a la terra. L’Eucaristia és sim de tot
això, és el cel a la terra on Jesús ens serveix d’un a un.