EL CAMÍ DE LA HUMILITAT

Diumenge, 28 d’agost de 2016

Si 3, 17-18.20.28-29 / Sl 67 / 

He 12, 18-19.22-24a / Lc 14, 1.7-14

Sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament diu Jesús, fill de Sira. Però... De veritat ho creiem, això?

Comencem considerant que en el nostre llenguatge corrent sovint confonem humilitat o modèstia amb pobresa. En tal és d'origen humil... diem. Però per poc que pensem, potser ja ho hem experimentat alguna vegada, sabem que la pobresa obeeix a causes externes (estar a l'atur o néixer en el si d'una família amb pocs recursos econòmics), mentre que la humilitat té a veure amb una actitud interior, una manera de ser i de viure que res té a veure en què un sigui pobre o no. Hi ha pobres molt egoistes, i l'Evangeli vol que no caiguem en confusions semblants. Si, a més, hi afegim la idea comuna que diu que l'humil és un perdedor (que tothom se n’aprofita d’ell o que no té caràcter) ja tenim tots els ingredients per allunyar-nos el més que puguem de la humilitat. Però el cristianisme sempre ha vist en la humilitat una virtut, no un defecte.

Jesús, que és un gran observador, ens vol posar sobre avís del nostre capteniment, perquè sap que, justament, és en els moments en què hom ha de prendre una decisió concreta que queda ben retratat. Això és el que els passa als convidats d’avui: ja poden anar ben vestits i aparentar autosuficiència... que quan veuen el lloc principal s’hi llencen allà a la desesperada. Aquesta no ha de ser la nostra manera de fer i, a més, Jesús ens recorda que en la nostra manera d’actuar sempre hi ha d’haver espai per a l’altre (no només convidar qui m’agrada, sinó estar oberts a tots sense distincions).

Jesús a l'Evangeli (com vivia el que ensenyava) ens pregunta avui si nosaltres cultivem en la nostra vida concreta aquesta virtut cristiana de la humilitat. Vegem alguns exemples: En un discussió ... ¿sempre vull tenir la raó? Quan parlo amb algú ... ¿sóc capaç d'escoltar el que l'altre em diu o només faig que parlar i parlar sobre mi mateix? En la meva vida de cada dia ... ¿sóc capaç de veure el bo que hi ha en els altres i el dolent que hi ha en mi en lloc de fer el contrari? ¿Vull ser sempre el centre? ¿Estic d'acord, sense més criteri, a què m'arribin enraonies i xafarderies dels altres que creen entre els meus germans i jo un prejudici?

Si fem això, com un exercici quotidià, estarem transitant pel camí de la humilitat que és el camí del mateix Jesús, el nostre Salvador, Aquell que es va fer l'últim dels últims perquè tots nosaltres participéssim de la seva riquesa, de la seva glòria, del seu amor i la seva misericòrdia cada dia i fins a l'eternitat.

Vulgui Déu Pare conduir-nos a una vida humil, és a dir, a una vida com la de Jesús de Natzaret, el Seu Fill, que ben segur no sortiria a les primeres pàgines de cap diari, però era una vida que comunicava vida i alegria a tots els que s'acostaven a Ell. Que així sigui!