"El meu dopatge és
Jesús. Ell em dóna força". Així responia l'atleta l'etíop Almaz Ayana a
les sospites de dopatge de les seves companyes després de guanyar la cursa olímpica
femenina dels 10 Kms. Havia rebaixat el rècord olímpic, doblat a la majoria d'atletes,
i arribat a la meta com si no hagués fet res d'especial. Els recels van ser
immediats.
A favor d'ella s'ha de reconèixer que els etíops gaudeixen d'una fisiologia molt distingida, d'una atractiva harmonia de moviments i un caminar lleuger que sembla que acaronin el terra. Si hi afegim una genuïna religiositat natural que també expressen de manera captivadora, aleshores la frase de l'atleta no és cap evasiva sinó que deu respondre a la realitat.
La frase "El meu dopatge és Jesús" també ens resumeix el missatge de les lectures d'avui, on mostrar el carisma o la força que dóna creure en Déu i en Jesús suscita conflictes al voltant, com l'atleta Ayana que és mirada amb recel per les seves companyes.
El profeta Jeremies, per pressió social, és llençat a una cisterna enfangada perquè qüestionava els plans de resistència al setge babiloni de la ciutat de Jerusalem. Posteriorment el trauran d'allí, però l'escena reflecteix que les paraules del profeta xoquen contra les determinacions humanes, que ataquen sense escrúpols qui les contradiu per inspirat que estigui.
A l'evangeli Jesús ens trenca les oracions dient el contrari del que ens té habituats: "Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no; és la divisió el que he vingut a portar!" Amb aquesta frase altisonant Jesús adverteix amb cruesa que creure en ell implicarà enfrontaments i conflictes precisament amb els més propers. El plus de força interior i d'irradiació exterior que la fe en Jesús atorga al creient són ràpidament detectats pels més propers, suscitant reaccions contràries a les que s'esperaria, com les companyes de l'atleta etíop que en lloc d'alegrar-se del seu rècord mundial en recelen.
Per això la Carta als Hebreus ens serveix d'estímul quan diu: "Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir". Sembla que les lectures ens vulguin dir que si els del voltant no es posen en contra nostra perquè creiem en Jesús, la nostra fe deu ser de pa sucat amb oli.
A favor d'ella s'ha de reconèixer que els etíops gaudeixen d'una fisiologia molt distingida, d'una atractiva harmonia de moviments i un caminar lleuger que sembla que acaronin el terra. Si hi afegim una genuïna religiositat natural que també expressen de manera captivadora, aleshores la frase de l'atleta no és cap evasiva sinó que deu respondre a la realitat.
La frase "El meu dopatge és Jesús" també ens resumeix el missatge de les lectures d'avui, on mostrar el carisma o la força que dóna creure en Déu i en Jesús suscita conflictes al voltant, com l'atleta Ayana que és mirada amb recel per les seves companyes.
El profeta Jeremies, per pressió social, és llençat a una cisterna enfangada perquè qüestionava els plans de resistència al setge babiloni de la ciutat de Jerusalem. Posteriorment el trauran d'allí, però l'escena reflecteix que les paraules del profeta xoquen contra les determinacions humanes, que ataquen sense escrúpols qui les contradiu per inspirat que estigui.
A l'evangeli Jesús ens trenca les oracions dient el contrari del que ens té habituats: "Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no; és la divisió el que he vingut a portar!" Amb aquesta frase altisonant Jesús adverteix amb cruesa que creure en ell implicarà enfrontaments i conflictes precisament amb els més propers. El plus de força interior i d'irradiació exterior que la fe en Jesús atorga al creient són ràpidament detectats pels més propers, suscitant reaccions contràries a les que s'esperaria, com les companyes de l'atleta etíop que en lloc d'alegrar-se del seu rècord mundial en recelen.
Per això la Carta als Hebreus ens serveix d'estímul quan diu: "Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir". Sembla que les lectures ens vulguin dir que si els del voltant no es posen en contra nostra perquè creiem en Jesús, la nostra fe deu ser de pa sucat amb oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada