diumenge, 21 d’agost del 2016

De la porta ampla a la porta estreta (Diumenge 21)

"Mireu de passar per la porta estreta", adverteix Jesús a l'evangeli. Aquesta frase ens fa pensar en una vinyeta d'un frare amb hàbit i ben panxut que vol passar per una porta estreta i petita, però no pot perquè el seu volum li ho impedeix, i damunt del seu cap es dibuixa un interrogant de perplexitat, com preguntant-se: "Què passa aquí? Hi ha alguna cosa que no funciona...". El que no funciona evidentment és ell, però encara no ho veu.

Aquesta vinyeta expressa el sentit de l'advertència de Jesús però també els seus destinataris, que ho som tots una mica: creients que vivim massa refiats de la nostra fe, del nostre compromís o de la nostra pràctica religiosa. Jesús és taxatiu: "us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran". L'evangeli vol posar-nos en estat d'alerta, dir-nos que no caiguem en rutines religioses, en relaxaments, en formalismes. I ho diu en un llenguatge cru, punyent, que fins i tot ens pot molestar, però que hem d'entendre en el marc del que ens deia la Carta als hebreus: "No desestimis la correcció que ve del Senyor, perquè el Senyor repta aquells que estima."

Per això insistim en remarcar que aquests advertiments no van adreçats al primer que passa pel carrer, sinó als estimats de dins, als creients que se senten part d'una comunitat, a persones que es consideren d'Església; en definitiva, aquells que han travessat el portal amplíssim de la misericòrdia divina i ara han de comportar-se en conseqüència, sense desviar-se del camí i mirant d'entrar per la porta estreta.

De fet, l'opció de fe, el seguiment de Jesús, el Regne de Déu, la pertinença a l'Església o a un orde religiós, la mateixa existència humana tenen dues portes: una d'accés que és gran, ample, oberta, accessible a tothom; l'altra porta és la del destí final, més estreta, més treballada, més soferta.

La primera porta, l'ample, també la insinuava l'evangeli quan deia: "Vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a la taula en el regne de Déu". També ho expressava la primera lectura, els anhels divins d'aplegar tots els seus fills a Jerusalem: "Vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran la meva glòria".

Amb tantes bones expectatives l'evangeli posa el correctiu de la porta estreta, perquè no vol que convertim el nostre accés a la vida de fe, tan acollidor i amb tantes possibilitats, en un passeig triomfalista.