"Mireu de
passar per la porta estreta", adverteix Jesús a l'evangeli. Aquesta
frase ens fa pensar en una vinyeta d'un frare amb hàbit i ben panxut que vol
passar per una porta estreta i petita, però no pot perquè el seu volum li ho
impedeix, i damunt del seu cap es dibuixa un interrogant de perplexitat, com
preguntant-se: "Què passa aquí? Hi ha alguna cosa que no funciona...".
El que no funciona evidentment és ell, però encara no ho veu.
Aquesta
vinyeta expressa el sentit de l'advertència de Jesús però també els seus
destinataris, que ho som tots una mica: creients que vivim massa refiats de la nostra fe, del nostre compromís o de la nostra pràctica religiosa. Jesús és taxatiu:
"us asseguro que molts voldran
entrar-hi i no podran". L'evangeli vol posar-nos en estat d'alerta,
dir-nos que no caiguem en rutines religioses, en relaxaments, en formalismes. I
ho diu en un llenguatge cru, punyent, que fins i tot ens pot molestar, però que
hem d'entendre en el marc del que ens deia la Carta als hebreus: "No desestimis la correcció que ve del
Senyor, perquè el Senyor repta aquells que estima."
Per
això insistim en remarcar que aquests advertiments no van adreçats al primer
que passa pel carrer, sinó als estimats de dins, als creients que se senten
part d'una comunitat, a persones que es consideren d'Església; en definitiva, aquells
que han travessat el portal amplíssim de la misericòrdia divina i ara han de
comportar-se en conseqüència, sense desviar-se del camí i mirant d'entrar per
la porta estreta.
De
fet, l'opció de fe, el seguiment de Jesús, el Regne de Déu, la pertinença a
l'Església o a un orde religiós, la mateixa existència humana tenen dues
portes: una d'accés que és gran, ample, oberta, accessible a tothom; l'altra
porta és la del destí final, més estreta, més treballada, més soferta.
La
primera porta, l'ample, també la insinuava l'evangeli quan deia: "Vindrà gent d'orient i d'occident, del nord
i del sud, i s'asseuran a la taula en el regne de Déu". També ho
expressava la primera lectura, els anhels divins d'aplegar tots els seus fills
a Jerusalem: "Vindré a reunir la
gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran
la meva glòria".
Amb
tantes bones expectatives l'evangeli posa el correctiu de la porta estreta,
perquè no vol que convertim el nostre accés a la vida de fe, tan acollidor i amb
tantes possibilitats, en un passeig triomfalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada