ANTICIPAR

El 4 d’agost va ser sant Joan Maria Vianney. Va néixer a finals del segle XVIII prop de Lió (França) i morí a mitjans del XIX. Li costaren molt els estudis i amb moltes dificultats arribà a ser ordenat de  sacerdot. Quasi tot el seu ministeri l’exercí a la parròquia d’Ars. Era terciari franciscà i gràcies a la seva vida senzilla, els seus consells, i sermons venia gent de tot arreu a escoltar-lo.

D’ ell és una catequesi sobre la pregària de la que us llegeixo un petit fragment, diu: “Fillets meus, el vostre cor és petit, però l’oració el dilata i el capacita per estimar Déu. L’oració fa que tastem ja anticipadament el cel, fa baixar a nosaltres una mica de Paradís. Perquè no ens deixa mai sense dolcesa; és com una mel que es vessa sobre l’ànima i que tot ho endolceix”.

Fixeu-vos què diu: “ L’oració fa que tastem ja anticipadament el cel, fa baixar a nosaltres una mica de Paradís” El rector d’ Ars vivia el que hem llegit en el capítol 11 de la carta als Hebreus: “Germans, creure és posseir anticipadament els bens que esperem”. En la pregària vivim un tast anticipat del que és el Paradís.

El creient espera el món definitiu. I, també, l’anticipa; en la pregària, i també anticipa el món definitiu on regnarà la justícia i la pau . El creient fa un tast del que diu l’Apocalipsi: “Déu eixugarà totes les seves llàgrimes”. No és el món definitiu, sinó un tast, una anticipació. Per això Jesús  ens convida: “ Veneu els vostres béns i distribuïu als diners als qui ho necessiten”. Hi ha presència real del món definitiu quan eixuguem les llàgrimes d’aquells que han quedat al marge. Quan som capaços de posar el que tenim al servei dels altres i no al contrari als altres al servei del tenir. El Paradís no és aquí, però el podem anticipar tenint fam i set de justícia. Essent treballadors per la pau.

Masses inferns s’han creat sacrificant l’home concret a incerts Paradisos. I massa dolor s’ha amagat en la indiferència o en la resignació de que el que hi ha no es pot canviar res. El creient no pot sacrificar l’home concret a l’ incertesa d’una ideologia o d’un projecte, per molt bell que sigui, ni pot posar-lo al servei de lleis del marcat que es presenten com inamovibles . Això sí, ha d’anticipar ara i aquí, amb aquestes persones el món definitiu, ha de fer un tast de Paradís.

Jesús en l’Evangeli ens diu “que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”. Com un lladre a la nit. I això ho esperem a la fi del temps. I també a la fi de la nostra vida. A l’hora menys pensada Déu ens pot cridar. I també això cal viure-ho, ara, anticipadament: Jesús pot sortir a les nostres vides a l’hora menys pensada. Per això Jesús insisteix: esteu alertes. Sí, el Senyor pot sortir-nos a l’encontra en aquell germà, en aquella situació inesperada que demana una resposta des de la teva fe. El creient és aquell que cada dia espera la visita del seu Senyor. Com diu el salm amb que comença l’oració de l’Església: “Tant de bo avui escoltessis la seva veu”.

I ha de saber  el creient que “viure anticipadament allò que esperem” no ho pot fer sol. Sense Jesús no podem fer res. Perquè el que esperem es pot concretar en molts aspectes. Les llàgrimes dels nostres ulls tenen moltes motivacions i totes cal escoltar-les i prendre seriosament. El dolor de l’home és molt seriós. Però totes remunten a una: la felicitat de l’home és Déu. Cal, com Jesús, atendre tot dolor, però cal fer-ho amb Ell. Per això cal estar atent per on ens crida, què ens demana.

Perquè Ell es presentarà i es presenta a l’hora més impensada certament demanant com un captaire una resposta nostra. Però sobretot vol servir-nos. Com diu l’Evangeli: “Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un”. Ell mateix diu “no he vingut per ser servit sinó per servir”. Aquesta és l’experiència que esperem en el món definitiu, però que ara anticipem amb la pregària i l’amor. El rector d’Ars deia: “Pregueu i estimeu: mireu, en això hi ha la felicitat de l’home sobre la terra”. Fixeu-vos que diu la felicitat de l’home a la terra. L’Eucaristia és sim de tot això, és el cel a la terra on Jesús ens serveix d’un a un.