PACIÈNCIA-IMPACIÈNCIA

Hi ha un escriptor que diu:” l’home pacient sap aprofitar les oportunitats que li dona la vida. L’home impacient les crea”. L’home impacient no té prou en esperar, a estar a l’aguait, crea les oportunitats. En la vida crec que cal les dues postures: les del pacient i les impacient. Com podria dir Cohelet: hi ha un temps per la paciència i un temps per la impaciència. Aprendre a estar atent al que passa al teu entorn amb una mirada atenta i creativa és decisiu en la vida. Si hom només està atent al que ell vol fer segurament perd moltes oportunitats. Però també es cert que cal ser decidit i obrir nous camins i crear noves situacions que ajudin a obrir nous horitzons.

Avui veiem com Jesús és el convidat i observa  la conducta dels invitats. No és actiu de la situació, l’invitat és ell. I ,per tant és atent a l’entorn.  Aprofita una oportunitat  que li dona la realitat per recordar que molts que ara són primers seran darrers, per recordar que Déu exalçarà als últims, els petits. Com Maria diu en el seu Magnificat: “ha mirat la petitesa de la seva serventa..derroca els poderosos del soli i exalça els humils. “Tothom qui s’enalteix, serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.

Però Jesús no sols és pacient que aprofita les oportunitats  que li ofereix el seu entorn, sinó que crea oportunitats i realitats noves. LA realitat nova. Crea la gran oportunitat. Com diiu en una altra part de l’Evangeli : He vingut a calar foc a la terra i com voldria veure-la cremar. És Ell qui ens convida al seu banquet: “tot està a punt veniu a la festa” dirà en una altra part de l’Evangeli. I la carta als Hebreus ho descriu com un pas de la por a la festa, diu: “ vosaltres no us heu acostat...al Sinaí,..foc ardent, foscor i negra nuvolada...Els mateixos que sentiren aquella veu suplicaren que no continués parlar-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió...a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciudatans del cel...us heu acostat a Déu..a Jesús” . Ens convida a estar amb Ell, i Ell mateix ens servirà. Millor: ara ens serveix.

Per això cal que el creient sigui, també, pacient i sàpiga descobrir en el que li succeeix l’oportunitat que Jesús li ofereix per seguir-lo, per estar amb ell, per deixar-se servir per Jesús mateix. Com Ell repeteix molt sovint cal vetllar per acollir-lo i descobrir-lo present en tot el que ens passa. Cal ser pacient, cal vetllar, tenir els ulls oberts. Ell hi és i ens vol sortir a l’encontre en tot el que ens passa. Que tot el que ens passa sigui una porta d’accés en que Ell pugui entrar en les nostres vides i una porta per la que nosaltres entrem a la seva vida.Però, també, cal que el creient sigui un impacient. Que creï l’oportunitat i no sols. Que com Jesús faci de la seva vida un convit on hi siguin invitats tots aquells que no t’ho poden recompensar: els pobres, els invàlids, els cecs. Fer de la nostra vida una donació gratuïta. Ser dels pobres i humils a aquells a qui Déu revela els seus secrets. “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills allò que heu amagat als savis i entesos”