PREPARATS PER A LA "DESCONNEXIÓ"?

Dimecres, 7 de setembre de 2016

1 Co 7, 25-31/Sl 44/Lc 6, 20-26

Ara que, com cada any, s’apropa la Diada tornen a aparèixer eslògans i anuncis que posen en circulació una paraula que ha fet certa fortuna en referir-se al procés de canvi encetat en les relacions Espanya/Catalunya i és la paraula “desconnexió”. Alguns asseguren que aquesta ja ha començat, de fet, en certes mesures polítiques preses pel Parlament i altres institucions. Com sigui (vull predicar l’Evangeli, no parlar de política) aquests diuen: la “desconnexió” és un fet “irreversible”.

Aquesta paraula, però, pot il·lustrar-nos l’Evangeli d’avui i fer-nos entenedora la irrupció del Regne de Déu enmig del nostre món que el Mestre, amb la seva particular manera de dir les coses, d’una manera profètica, ens vol dir que és quelcom que ho trasbalsa tot, ho capgira tot. Tant és així, tal és la seva força, que allò que sempre, fins aleshores i tradicionalment, havia estat la “prova” d’estar maleït per Déu (la pobresa, la penúria sigui sota la forma de malaltia o de fam, el dol, el tenir mala fama...) ara és prova irrefutable que el Regne de Déu s’hi ha fet present; que la desconnexió entre el món antic i el món nou s’ha fet realitat d’una manera abassegadora, que és quelcom real i no pot tenir ja aturador. Això fa que els qui pateixen tals coses ja no són maleïts, sinó benaurats i feliços: pot donar-se un canvi més gran? I mentre això passa aquells que amb la seva riquesa, amb la seva opulència, amb la seva “felicitat”, amb la seva fama es pensaven de ser benaurats, objectes predilectes de la benedicció de Déu, ara els “ais” pronunciats per Jesús els recorden que van errats, que les coses han canviat radicalment.

És el que vol expressar sant Pau, l’home intuïtiu i a la vegada pràctic. Ell parla de la situació present... assegura que no podem deixar perdre l’oportunitat present per convèncer els seus germans en la fe que, sigui quan sigui que torni el Senyor, no és cosa d’estar casat o no estar-ho, sinó de viure en l’espera, en la tensió de ser conscients que aquesta desconnexió entre el món vell i el nou és real i progressa vers la seva plenitud. L’Apòstol ens proposa de mirar més enllà, d’ampliar l’horitzó de la nostra mirada i reordenar prioritats i valors per adaptar-nos a la gran desconnexió: Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, som si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls, passa aviat.

Cal parar-hi l’oïda, perquè la pregunta que avui se’ns adreça potser és: Estem preparats per a la desconnexió?