Crida molt l'atenció l'escena
inicial del llibre de Job: l'assemblea dels àngels es reuneix al voltant del
Senyor i entre ells hi ha també Satanàs amb l'ofici d'acusar.
És teològicament acceptable
situar Satanàs en les altures conversant de tu a tu amb Déu? Es tracta d'una
constatació? o és una ficció literària per desplegar una reflexió sobre el misteri
del mal en el món?
De fet, com més creguem en
Satanàs, més poder i més autoritat li donarem. Com menys creguem en ell més
irrellevant serà la seva influència. O diguem-ho d'una altra manera, més
d'acord amb l'evangeli que hem proclamat: Creure en Jesús foragita els dimonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada