UNA MISERICÒRDIA INEFABLE

Dimecres, 21 de setembre de 2016

Sant Mateu, apòstol i evangelista

Ef 4, 1-7.11-13/Sl 18/Mt 9, 9-13

Faig cap avui en la pregària amb què hem començat la nostra Eucaristia: Oh Déu, amb la vostra misericòrdia inefable, vau escollir el publicà Mateu per convertir-lo en apòstol; feu que, amb el seu exemple i la seva intercessió, també nosaltres us seguim i ens unim fermament a vós.

El paper de la pregària col·lecta a l’inici de la missa és sempre el de recollir en una breu pregària tota la intenció del que anem a celebrar, d’aquesta manera, amb el nostre amén tot just en començar, estem dient que volem que Déu faci en nosaltres el que avui hem demanat i que, per això mateix, ens disposem a escoltar la Paraula de Déu, el que Ell ens vol dir, perquè sigui possible amb l’ajut de la seva gràcia.

El primer que reconeix aquesta pregària és la misericòrdia inefable de Déu. Aquesta és sempre el motor de tota iniciativa divina. Hem escoltat la història. Justament l’Evangeli segons Mateu és molt auster en donar detalls sobre la seva trobada amb el Mestre. Potser és la seva manera de subratllar-nos la gran sorpresa que es donà (i que encara es dóna!) entre el pecador, aquell que sap que res no pot esperar més que sentir-se fora de lloc, al marge del sistema i assenyalat per tothom (com ho era de fet ell i tots els publicans per l’estigma que tenien davant la gent al ser vistos com a col·laboradors dels romans i extorsionadors de la pobresa dels seus conciutadans) i Déu, el Sant, és a dir, el Separat de tot pecat que en la persona de Jesús curiosament s’apropa i, lluny de tota expectativa imaginable, li diu: Vine amb mi.

Ningú no coneix, ni pot, els designis profunds de Déu. Penso que per això el mateix sant Pau en la primera lectura només s’atreveix a assegurar dues coses: que la vocació és quelcom rebut per pura gràcia i que aquesta implica una missió: us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, són les seves paraules, i afegeix: és Ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist. Això també és present a la pregària que avui hem fet en reconèixer que Déu escollí Mateu per a convertir-lo en apòstol. No ens quedem amb la idea de què el nostre do, sigui quin sigui, no el trobem en aquesta llista... perquè segueix sent veritat que som escollits i salvats per alguna cosa. L’important, però, és fer com féu Mateu: Ell s’aixecà i se n’anà amb Jesús. I aquesta reacció li canvià la vida. El féu rebre a casa Jesús i, amb Ell, a d’altres de la seva mateixa condició estrenant-se com a veritable evangelista: com aquell que porta als altres el missatge de la Bona Nova de Jesús. Parlar sense vergonya d’Ell, del que ha fet i fa amb mi, del seu perdó, de la seva misericòrdia per a tothom... això ho puc fer, he estat cridat i salvat per això!!! És per això que demanem: Senyor, féu que amb el seu exemple i la seva intercessió, també nosaltres us seguim i ens unim fermament a vós!!!