En castellà hi ha un verb que descriu molt
encertadament el contingut de les lectures d'avui: "trapichear, hacer trapicheos", molt utilitzat en ambients
marginals, sobretot en la compra i venda de droga. Malgrat utilitzarem el verb
català "fer tripijocs", no és el mateix.
"Fer trapicheos" té un ampli repertori
d'escenaris regits per dos principis fonamentals: el guany de diners i
aprofitar-se dels l'altres. La primera lectura ens mostra un cas, el del
tripijoc instituït, on el comerciant espera que passi el dia de festa per fer
trampa amb els pesos i les balances, aprofitant-se dels més necessitats.
Aquesta mena de tripijocs són inadmissibles pel profeta Amós per la raó d'aprofitar-se dels pobres. Això clama al cel, com bé indica la lectura:
"El Senyor ho jura per la glòria de
Jacob: "No oblidaré mai tot això que fan".
Però la duresa amb que es tracta els protagonistes
d'aquesta mena de tripijocs -que abusen sense cap escrúpol del pobre-, contrasta amb
l'administrador infidel de la paràbola de l'evangeli. Després de fer els seus
tripijocs per guardar-se les espatlles després de ser acomiadat de la feina, el
seu amo el lloa malgrat vegi minvar un cop més els seus beneficis.
¿Per què l'amo lloa el seu administrador enlloc
d'enfurismar-se? El lloa per donar-li una lliçó: si sempre hagués actuat amb
aquesta prudència, previsió i astúcia, tothom se'n beneficaria: ell continuaria
fent d'administrador i l'amo tindria més guanys. Però com s'ha aprofitat de la
situació en tot moment i fins al final no ha posat en funcionament els seus
recursos, es quedarà al carrer sense feina.
Aquesta paràbola és un retrat de la nostra manera de
fer, que tant sovint ens aprofitem de les situacions que vivim, de la família,
dels parents, de la feina, dels germans de la comunitat, de l'Església, i ens
posem a funcionar només quan les coses venen maldades. Cal ser responsable,
diligent i fidel en tot moment i en tota ocasió, des de les coses més senzilles
i quotidianes, a les més rellevants. Aquest és el missatge de l'evangeli d'avui.
Per això l'amo, amb la seva lloança, posa en evidència l'administrador, talment
com Déu fa amb nosaltres, que accepta les nostres negligències, fa la vista
grossa a les nostres trampes, esperant que algun moment fem un pas endavant i posem
en funcionament les nostres possibilitats.
En definitiva, que si fem tripijocs, si fem servir la nostra astúcia, que sigui
per fer coses honestes i responsables, i que aquestes siguin en benefici de
tots i no només en benefici propi; i no només quan ens vingui de gust, sinó en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada