A QUI ADORES?

A un humorista quan li van preguntà si era creient va respondre: “Sóc catòlic, però sóc més del Barça: Messi és Déu”. Certament que en aquesta resposta hi ha molt d’humor. És una butada. Però no feria gràcia sinó apuntés cap a una realitat, certament caricaturitzada, però assenyala una realitat. I la realitat és que la nostra fe moltes vegades queda com una realitat amb la qual no comptem en la vida real, ens omplen i ens movem per altres raons. A l’hora de fer opcions compten molts elements i la fe amb prou feines es té en compte. Som catòlics, certament, però ens emocionem més pels colors del propi equip, partit, per no dir pels interessos econòmics o de prestigi. Si ens ho pregunten per nosaltres, lògicament, diríem que Messi no és Déu. Però segurament que coneixem millor els noms de tots els jugadors del nostre equip, i d’altres que la Paraula de Déu la realitat del nostre món que ens interpel·la des de la fe. El que es diu del món del futbol es pot dir d’altres realitats, certament bones en si, però que han ocupat el lloc de Déu i Déu, sense negar-lo, ha passat a un segon pla.

Com diu Jesús “on tens el teu tresor hi tens el cor”. Què és el que em commou, què és el que ocupa normalment la meva ment?. Aquest és el nostre tresor. Però quan el tresor del cor és més petit que el cor, la vida s’encongeix i l’autèntica felicitat fuig. Tot el que hi ha no és que sigui dolent, sinó que és petit i poc a poc la vida esdevé petita, avorrida. QUAN el tresor del nostre cor és Déu, SI deixem a Déu entrar en els nostres pensaments, EN LA MESURA QUE ho fem tot es posa en el seu lloc. Tot és estimat amb més profunditat, sense forçar-lo demanant-li allò que només Déu ens pot donar.  El quan, el si, i en la mesura que són d’importància central, perquè en la fe no hi ha res automàtic.

Aquest Déu que s’ha encarnat en Jesús de Nazaret. D’aquí les paraules fortes de Jesús: “ Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills...i que la pròpia vida no pot ser deixeble meu”. Aquestes paraules de Crist ens parla de la centralitat de Déu, de Jesús. A partir d’aquesta centralitat tot es posa en el seu lloc i és estimat més intensament, com Jesús estimava i ens estima. I podem estimar com Ell perquè Ell és el centre i no sols com un principi, sinó com una font viva que raja constantment en el nostra interior. Ell mateix estima en nosaltres.

I això no és una fantasia s’ha anat fent realitat amb moltes persones. No és simplement una idea. Avui es canonitza a la mare Teresa de Calcuta. Diu que en una ocasió estava recollint un agonitzant que havia trobat en el carrer, tot brut i deformat. En aquell moment un cotxe s’aturà i la dona que anava dins, sorpresa i esgarrifada per la fortor i la deformació d’aquell home va dir a la Mare Teresa: “jo no faria això ni per tot el diner del món” I la Mare Teresa de Calcuta li va respondre : “ni jo tampoc”. Certament la raó per la qual la mare Teresa es va donar del tot als més pobres no era res més que Jesús mateix. Ella ho deixa tot per Déu, família, país..tot. La crida i l’oració era la font constant, malgrat tantes hores fosques, de la seva entrega. Ella ( i tantes altres persones: la missionera barcelonina assassinada a Aití, ahir mateix) havien entès les radicals paraules de Jesús i estimaven com ell.

Quan s’estima des de Déu l’amor és ple de llibertat. No s’estima perquè es necessita l’altre. Perquè hi ha una manera d’estimar que esclavitza i manipula l’altre. Pau des de la presó va conèixer Onèsim, un esclau que s’havia fugat del seu amo, que és Filèmon. Pau demana a Filèmon que rebi a Onèsim ja no com esclau sinó com a germà estimat. Aquesta és la dinàmica alliberadora de l’amor de Jesús i dels seus deixebles. No es construeix sobre la necessitat que acaba esclavitzant l’altre, perquè el necessito, sinó sobre la llibertat que dona haver descobert el tresor amagat pel qual val la pena renunciar a tot. Renunciar a tot per Ell és retrobar-ho perquè Ell ho és tot en tot. Diguem, doncs, com el salmista: “Senyor que el vostre amor no trigui més a saciar-nos”. Si ens obrim a Ell farà que també sigui real en mi les paraules i promeses de Jesús.