dissabte, 19 de març del 2022

 

SOLEMNITAT DE SANT JOSEP

Dissabte, 19 de març de 2022

Ho hem demanat a la pregària col·lecta, que recull la intenció de la missa d’avui: Concediu a la vostra Església (que som tots nosaltres), per intercessió de l’espòs de Maria, de ser fidel custodi d’aquest misteri (de la salvació) i de dur-lo a la seva perfecció.

Malgrat el que sembla en els Evangelis (on no hi tenim cap paraula de sant Josep, però sí en canvi molts fets), la pregària que hem fet li reconeix, doncs, un paper molt important: ser custodi.

El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC defineix el verb custodiar com: Guardar, conservar, tenir cura (d’algú o d’alguna cosa). Per sant Josep ser custodi del misteri de la salvació significà, primer de tot, tenir cura de Maria i de Jesús que estava en camí. Guardar, conservar, tenir cura d’ells no ho va fer a base de bones paraules o bones intencions, sinó, com en tota família humana: a base de gestos que comporten eleccions, renúncies, compromisos... Tota família humana sap el que significa que un infant arribi al món. És un trasbals i no hi ha manuals del bon pare o de la bona mare que hi ajudin. Es va aprenent per intuïció, per encerts i errors, per temps restat del propi descans, per hores de son perdudes... posant-hi tots els sentits però, sobretot, el cor, un cor amant.

Avui hem demanat, per intercessió de sant Josep, que nosaltres, que vivim no a les beceroles del misteri de la salvació (quan tot estava per encetar, per desenvolupar...) sinó en el seu dilatat acompliment (el Crist Ressuscitat, Viu i Actiu avui), siguem fidels custodis d’aquest misteri i dur-lo encara més a la seva perfecció. Això, penso, vol dir que cada dia ens esforcem a conèixer més Jesús, per imitar-lo i encarnar-lo en la nostra societat. Vol dir prendre’s seriosament que sóc un missioner de la pau, de la fraternitat, de la reconciliació i de tot allò que pot ajudar a fer la vida de la terra més humana. Vol dir treballar per conservar aquesta Casa Comuna que Déu ens ha donat tot tenint cura de tot el creat i, sobretot, dels germans i germanes més desfavorits. I això, com sant Josep, a base de gestos que comportaran escollir, renunciar, comprometre’s tossudament, les vegades que faci falta, perquè és el camí, perquè val la pena. Ser custodi d’aquest misteri, com sant Josep, és rebre Maria i Jesús en la meva vida. De fet, els necessitem els tres i necessitem emmirallar-nos en la seva forma de fer noves les coses; perquè de la cova de Betlem, Josep, el fuster, en va saber bastir una casa; Maria, la Mare, en va saber fer una llar i Jesús, el Crist, la va convertir en un Temple on Déu i la humanitat es troben. Els necessitem tots tres per aprendre a construir, amb el seu art, un món millor, per bastir el Regne.

dijous, 3 de març del 2022

VIDA DIGNE

Hi ha un ex jugador de futbol que havia estat jugant al Barça però no havia coincidit massa amb la manera de fer de Cruyff, i finalment se'n va anar a l'Osasuna. Es diu Juan Carlos Unzué. Aquest jugador té uns cinquanta-cinc anys. L'any passat se li va detectar aquesta malaltia tan cruel, l'ELA. Ja sabeu que aquesta malaltia va deteriorant poc a poc a la persona, i en qüestió de tres a cinc anys, la persona és morta, perquè no hi ha cap medicament o tractament per a aquesta malaltia. Aquest xicot, quan es va assabentar d'això, es va anar posant en contacte amb altres que tenen la mateixa malaltia. I va crear una espècie de xarxa d'ajuda mútua i per conscienciar a la gent de la seva situació.

No té sortida aquesta malaltia i, a més, és una malaltia caríssima. Caríssima vol dir que el qui la pateix no té masses ajudes i, poc a poc, cada vegada va necessitant més, i més ajuda, perquè cada vegada va deteriorant-se més la mobilitat de la persona. El qui ho  pateix es troba en situacions molt dures. Unzué, no té aquest problema econòmic, perquè ell té un cert coixí, però hi ha molta gent que aquest coixí no el tenen, però tenen la malaltia, i tenen les necessitats, i no tenen els mitjans. Ell diu que aquests malalts hi ha un moment determinat en que  es deixen anar. I deixar-se anar què vol dir? No ho aclareix massa. És plegar, i dir  prou... I, fins i tot, a ell mateix d'una manera discreta, però clara , més d'un, li ha proposat l'eutanàsia. Amb aquesta sortida s'acabaria el problema econòmic, s'acabaria el sofriment, deixarien els familiars de tenir problemes. Aquesta reflexió ha de portar al malalt a un cert sentiment de culpabilitat de tenir la malaltia i de no fer servir l'eutanàsia.

Ell mateix diu: "Més de que ens parlin d'una mort digna, ens haurien d'ajudar a tenir una vida digna, encara que sigui curta". I aquesta vida digna passa, certament, per ajuts socials, això és evidentíssim. Però el punt central és que hem de descobrir la importància de cuidar els altres, de demanar ajuda. De cuidar i deixar-se cuidar. I és un dels elements bàsics de la nostra vida trencadissa. La malaltia no és una cosa que passa de tant en tant, forma part del nostre ser, existir i viure en aquest món. Hem d'aprendre a cuidar els altres, i al revés, demanar ajuda i deixar-se cuidar.

Aquesta paraula, cuidar, és bàsica per a la fer cristiana. Cuidar és una manera de dir estimar. Si no cuido, no estimo. L'amor és més cuidar que sentir.

L'evangeli de Lluc ens parla de Maria que es posa a caminar,Maria del Bon Viatge (patrona del nostre convent). És aquella que està en sortida, que diria el Papa. Aquella que surt, aquella que viatge. És el primer viatge de Maria que consta a l'Escriptura, sortint de Natzaret per anar cap a Jerusalem a ajudar i cuidar la seva cosina Elisabet . Després la veurem sortir de Natzaret anant cap Betlem, a punt de donar a llum, la Llum del món. L'acompanya sant Josep. Després la veurem de Betlem, que marxa cap a Egipte. Després veurem com d'Egipte torna cap a Natzaret, i després veurem el gran viatge de Natzaret fins al peu de la creu, i encara continuarà, seguint els camins de la primitiva Església portant la llum de la Resurrecció.

Maria és la que cuida. No fa un viatge de plaer, sinó per cuidar a la seva cosina Elisabet. També per cuidar al seu fill Jesús, al seu espòs, Josep. Per cuidar la primitiva Església. I també estarà ella cuidada per Josep, cuidada per Jesús, cuidada per Joan l'evangelista que la rebrà a casa seva. Cuidar, cuidar.

I això ho podrà fer perquè té Jesús a les seves entranyes, Jesús a les mans, Jesús al costat, Jesús al davant. Aquesta imatge de Jesús a les entranyes de Maria, és una imatge que va colpir a sant Francesc. Dirà sant Francesc als seus frares: "Feu en vosaltres un estatge i un sojorn per al vostre Déu". És aquesta presència de Jesucrist en nosaltres, que, com en Maria, és fruit de que l'Esperit Sant que cova en els nostres cors, el que dona força per sortir cap a l'altre, el que dona força per cuidar, el que dona força per ser allà on cal que estiguis.

És complir la voluntat de Déu. I aquesta voluntat és acollir-lo i deixar-se portar per Ell, que ens porta aquest cuidar-lo amb les mans, amb el cor, amb la vida. I aquí trobem el que diu el profeta Sofonies: "Ell és la nostra pau". Cal cercar una vida digne, plena, amorosa. Cuidar i deixar-nos cuidar.

 

Homilia IV diumenge d'Advent
Fra Jacint Duran
19 de desembre de 2021