Dissabte, 19 de març de 2022
Ho hem demanat a la
pregària col·lecta, que recull la intenció de la missa d’avui: Concediu a la vostra Església (que som
tots nosaltres), per intercessió de
l’espòs de Maria, de ser fidel custodi d’aquest misteri (de la salvació) i de dur-lo a la seva perfecció.
Malgrat el que
sembla en els Evangelis (on no hi tenim cap paraula de sant Josep, però sí en
canvi molts fets), la pregària que hem fet li reconeix, doncs, un paper molt
important: ser custodi.
El Diccionari de la
Llengua Catalana de l’IEC defineix el verb custodiar
com: Guardar,
conservar, tenir cura (d’algú o d’alguna cosa). Per sant Josep ser custodi del
misteri de la salvació significà, primer de tot, tenir cura de Maria i de Jesús
que estava en camí. Guardar, conservar,
tenir cura d’ells no ho va fer a base de bones paraules o bones intencions,
sinó, com en tota família humana: a base de gestos que comporten eleccions,
renúncies, compromisos... Tota família humana sap el que significa que un
infant arribi al món. És un trasbals i no hi ha manuals del bon pare o de la bona mare que hi ajudin. Es va aprenent per
intuïció, per encerts i errors, per temps restat del propi descans, per hores
de son perdudes... posant-hi tots els sentits però, sobretot, el cor, un cor
amant.
Avui hem demanat,
per intercessió de sant Josep, que nosaltres, que vivim no a les beceroles del
misteri de la salvació (quan tot estava per encetar, per desenvolupar...) sinó
en el seu dilatat acompliment (el Crist Ressuscitat, Viu i Actiu avui), siguem
fidels custodis d’aquest misteri i dur-lo encara més a la seva perfecció. Això,
penso, vol dir que cada dia ens esforcem a conèixer més Jesús, per imitar-lo i encarnar-lo
en la nostra societat. Vol dir prendre’s seriosament que sóc un missioner de la
pau, de la fraternitat, de la reconciliació i de tot allò que pot ajudar a fer
la vida de la terra més humana. Vol dir treballar per conservar aquesta Casa Comuna
que Déu ens ha donat tot tenint cura de tot el creat i, sobretot, dels germans
i germanes més desfavorits. I això, com sant Josep, a base de gestos que
comportaran escollir, renunciar, comprometre’s tossudament, les vegades que
faci falta, perquè és el camí, perquè val la pena. Ser custodi d’aquest misteri,
com sant Josep, és rebre Maria i Jesús en la meva vida. De fet, els necessitem
els tres i necessitem emmirallar-nos en la seva forma de fer noves les coses;
perquè de la cova de Betlem, Josep, el fuster, en va saber bastir una casa;
Maria, la Mare, en va saber fer una llar i Jesús, el Crist, la va convertir en
un Temple on Déu i la humanitat es troben. Els necessitem tots tres per
aprendre a construir, amb el seu art, un món millor, per bastir el Regne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada