“M’ha
enviat a curar els cors adolorits”. Ho proclamava el Servent de Iahvè, el
protagonista de la lectura del profeta Isaïes. Aquest personatge celestial
apareix amarat de l’Esperit del Senyor. També se sent ungit i enviat a fer
proclames de bones noves als desvalguts, de llibertat a captius i presos, i a
proclamar a tothom un any de gràcia de Déu. Enmig d’aquests bons auguris mencionava
de guarir els cors adolorits. Qui més qui menys, portem marcades en el cor
ferides psicològiques, sentimentals, o espirituals. Algunes estan cicatritzades
i només resta el record, però altres romanen obertes i necessiten guarició.
Curar un cor adolorit ho pot aconseguir un bon psicòleg o un bon
terapeuta, però ni punt de comparació amb Déu, que capgira les nostres penes en
alegries a través d’aquest Servent de Iahvè, que per a nosaltres serà Jesucrist. Així ho reflectia la resposta de Maria com a salm responsorial: “El meu esperit celebra Déu que em salva”.
La proclama de Maria sobre les grandeses divines és la proclama dels petits que
se senten transformats per la grandesa divina, que rescata el pobre i humilia
el ric: “Omple de béns els pobres i els
rics se’n tornen sense res”.
Sant Pau era un convençut d’aquesta
vinguda imminent de Jesucrist i així ho proclamava en les seves cartes, com la
dels Tessalonicencs d’avui, on totes les exhortacions a l’alegria, a la
pregària, a donar gracies, a guardar-se del mal, són una preparació perquè, com
deia l’apòstol: “el Déu de la pau, us
faci del tot sants, i guardi totalment irreprensibles el vostre esperit, la
vostra ànima i el vostre cos per quan retorni nostre Senyor Jesucrist”.
Joan Baptista és un altre
portaveu de bones noves, com sant Pau i el Servent de Iahvè. Així ho indicava
l’evangeli de sant Joan, precisant que el Baptista vingué a donar testimoni de
la Llum en majúscula. La seva personalitat i el seu missatge van fer forat i
per això li preguntaven si ell no era pas el Messies d’Israel. Però ell no
s’estava d’anunciar: “Ja teniu entre
vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la
corretja del calçat».” El seu anunci centrava l’atenció vers el veritable
protagonista, sense cap afany de voler sortir a la foto, com diríem avui dia.
El testimoniatge de Joan Baptista ens remet a un
bon grup de testimonis de Crist que ens han deixat en poc més d’una setmana: el
caputxí Joan Botam, el benedictí Pius Tragan, mossèn Andreu Oliveres, el bisbe
Soler Perdigó, el jesuïta Jesús Renau. Ells tampoc eren dignes de deslligar-li
la corretja del calçat a Jesús, però en foren fidels seguidors fins al darrer
moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada