“Buscaré les meves ovelles i en faré el recompte”. Ho deia Iahvè per boca del profeta Ezequiel. El profeta parla de Iahvè com el pastor del poble d’Israel, que vol aplegar el ramat dispersat pels núvols de la guerra i la boira de l’ocupació estrangera, per les deportacions a Babilònia i la diàspora per tantes nacions. La sol·licitud de Iahvè pel seu poble és absoluta, preocupant-se també de les ovelles més afeblides del ramat: “Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta”. Segles després, Iahvè continua fent recompte, no només del poble d’Israel, sinó de tots els creients i persones de bona voluntat. Els núvols i boires de la nostra vida sovint dilueixen la nostra pertinença al ramat de fills i filles de Déu, arribant fins i tot a allunyar-nos-en, oblidant el que hem repetit tantes vegades amb el salmista: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”.
“Déu serà tot en tots”, era la conclusió de sant Pau escrivint als cristians de la ciutat grega de Corint. L’apòstol reprèn el tema de la resurrecció de la fi dels temps que també explicava a Timoteu en una carta que escoltàvem fa dues setmanes. Explica que tots viurem gràcies a Crist, però cadascú quan li correspongui: quan torni Jesucrist, viuran els qui creuen en ell, i serà el moment de posar-ho tot en mans del Pare del cel, fins i tot la mateixa mort, perquè Déu ho sigui tot en tots. Amb aquesta descripció, l’apòstol intueix i comparteix sense gaire precisió, però sobretot confia en un futur amarat de Déu gràcies a Jesucrist. Nosaltres també hem de fer el mateix, intuir i confiar malgrat els interrogants que tenim sobre el més enllà.
L’evangeli de Mateu explicava la declaració de Jesús sobre la fi dels temps, quan es manifestarà en forma de Fill d’home, acompanyat d’àngels i assegut en un tron gloriós, davant de tots els pobles: “Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra”. El criteri que fonamenta el seu judici és decisiu: la cura dels més desvalguts en forma d’afamat, d’assedegat, de foraster, de despullat, de malalt, d’empresonat. Es tracta d’un advertiment important als seguidors de Jesucrist, que no serem jutjats per les hores dedicades a les pràctiques religioses sinó per les dedicades a pràctiques socials: “Tot allò que fèieu o deixàveu de fer a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu o deixàveu de fer a mi. Aquest evangeli, proclamat el darrer diumenge de l’any litúrgic i abans de començar l’Advent, ens exhorta viure la nostra fe de manera encarnada, a creure que Jesucrist és al cel, però també enmig dels humans més desvalguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada