“Hosanna al nostre Déu, que seu al tron i a l’Anyell” (Tots Sants 2023)

“Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües”. Ho deia el llibre de l’Apocalipsi en la primera lectura. Aquesta escena és quelcom habitual en les nostres ciutats, on contemplem persones de diferent procedència ètnica, de diferents països i que parlen llengües diferents. Però el llibre de l’Apocalipsi afegia quelcom determinant: “S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans”. Aquest afegit es refereix als creients de les primeres comunitats cristianes, que havien estat martiritzats a causa de la seva fe i que proclamaven, ressuscitats, les glòries divines dient: “Hosanna al nostre Déu, que seu al tron i a l’Anyell”. Aquesta imatge celestial és quelcom que nosaltres, els creients terrenals, no hem d’oblidar malgrat les mil i una preocupacions que ens dona la vida, perquè aquests és el destí final dels qui venerem Jesucrist: el formar part de l’assemblea celestial que lloa Déu pel segles i segles.

Aquest gran pont existencial entre la nostra realitat terrenal, que gaudim i que patim, i la realitat celestial, que només intuïm, es pot travessar i escurçar gràcies a la nostra condició de fills de Déu. Ho descrivia molt bé la primera carta de Sant Joan: “Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur”.

Per aquesta raó, les benaurances que Jesús proclama dient feliços als qui l’escoltem, sempre remeten a temps futurs, al Regne del cel on serem consolats, saciats, compadits, on veurem Déu i serem reconeguts definitivament com a fill. Però aquest emplaçament futur es fonamenta en un present envoltat de dificultats. Per això la darrera benaurança és la més colpidora de totes: “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies”.  Aquets glops amargs tindran, de nou, la seva recompensa futura: “Alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel»”

Per aquesta raó, la festa litúrgica de Tots Sants va unida amb la celebració de demà dels Fidels Difunts, per omplir d’esperança i de rostres estimats aquest pont entre la difícil vida terrenal i la joiosa vida celestial que Jesucrist ens promet.