“La saviesa és resplendent i no s’apaga mai”. Així començava la primera lectura, procedent del llibre de la Saviesa. De fet, el llibre està dedicat a evocar les grandeses divines i, quan menciona la saviesa, es refereix exclusivament a la saviesa divina: sempre resplendent, sempre contemplable si l’estimem, sempre accessible si la desitgem, sempre trobadissa si la mereixem. La història humana està marcada de manera positiva per la petjada inesborrable d’homes i dones savis, però el llibre bíblic subratlla que la història humana i la del poble d’Israel està determinada per la saviesa divina. Per això el salmista, sentint-se sota la seva empara proclamava: “Quan des del llit us recordo passo les nits pensant en vós, perquè vós m’heu ajudat, i soc feliç sota les vostres ales”.
De fet, la saviesa divina deixa petjada en el cap, el cor i en l’anima de la persona creient. Ho explicava Jesús, segons l’evangeli de Mateu, en la paràbola de les deu noies que esperen el nuvi: cinc d’elles són sàvies en preveure i preparar-se, mentre que les altres cinc, més despreocupades, es dediquen a improvisar. L’arribada del nuvi de la paràbola és una al·legoria de l’arribada de Jesucrist a la fi dels temps, i la doble reacció de les noies és, també, una al·legoria a les reaccions de les comunitats cristianes davant aquesta vinguda imprevisible. L’any litúrgic que finirem en dues setmanes, i el proper temps d’Advent, ens recorden anualment que aquest món no és l’objectiu sinó la preparació, i que calen uns mínims d’expectació. Per això rematava Jesús: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”.
Sant Pau, escrivint a Timoteu, també tractava el tema de la fi de dels temps que implicarà el trobament entre vius i difunts. Sant Pau, ben inspirat, responia a aquesta inquietud creient dient: “Si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor [...], els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d'entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells”. De fet, l’apòstol exhorta a no entristir-se per la desaparició vital dels difunts, i exhorta a no perdre l’esperança en un món futur al costat de Déu i de Jesucrist, que és la saviesa divina encarnada i exalçada a les altures per la seva resurrecció d’entre els morts. Aquest recorregut vital de Jesús és el que sant Pau anima a creure i a seguir: “Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell”. Així de clar per l’apòstol, però ho és també tan clar per a nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada