No hem de dormir (Diumenge 33)

“Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles”, deia el llibre dels Proverbis. La lectura era un rosari de lloances a una bona esposa, però la major d'elles era per la seva condició creient: “l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis”. El mateix podríem dir de l’espòs: “Que en té de valor un bon espòs, és més preuat que les perles”, i també: “l’espòs que creu en el Senyor val tots els elogis”. De fet, la nostra realitat esponsal catalana no sembla que tendeixi, al menys com a discurs general, a fer aquesta mena de declaracions, que sonen a "carrinclones". Però el salm responsorial sí que participava del discurs i del missatge del llibre dels Proverbis, lloant la realitat familiar i la descendència dient: “veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula”.

Sant Pau canviava de registre en el fragment de la carta als Tessalonicencs. L’apòstol parlava de la vinguda definitiva de Jesucrist a la fi dels temps, la qual serà imprevista: “El dia del Senyor vindrà com un lladre a la nit”. Per aquesta raó cal estar preparats: “No hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament”, arrodonia Pau.

Viure sòbriament no significa esdevenir anacoretes enmig del desert, sinó viure la nostra quotidianitat amb sentit i dedicació, gaudint-la i patint-la, posant la carn a la graella com Jesús explica en l’evangeli amb la paràbola dels talents, on l’amo confia els seus bens als seus administradors i premia els qui rendeixen, mentre que els que no mouen un dit els qualifica de dolents, de ganduls i d’inútils, per no haver fet rendir els talents que els han estat donats. L’amo de la paràbola no té miraments amb el servent que s'escapoleix: “Aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca”. La paràbola és una al·legoria als qui, d’alguna manera, col·laborem en les comunitats cristianes, que hem de ser responsables tothora, fent rendir els propis talents en benefici de tothom: dels altres, d’un mateix i del projecte diví sobre els humans.