“No m’he fet enrere”, proclamava el Servent de Iahvè en un dels càntics composats pel profeta Isaïes. La frase ho diu tot i ens posa en evidència als qui, a l’hora de la veritat, ens fem enrere per covardia, per por, per manca de convicció, o simplement per comoditat. Però aquest servent de Iahvè, que Jesús encarnarà a la perfecció amb la seva passió i mort redemptora, resisteix molt millor que nosaltres en temps de la pandèmia. La raó també es proclamava amb claredat: “El Senyor Déu m’ajuda”. Viure amb aquesta convicció esdevé un motor interior i exterior que no es quedarà mai sense benzina.
Però la resposta del salm responsorial, extreta de la passió de Jesús: “Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?” sembla expressar que Jesús es vol fer enrere; però és al contrari: la frase constata que no s’ha fet enrere, sinó que en el dramatisme de la creu, poc abans de morir, clama l’ajut diví. Déu acabarà rescatant-lo en el moment oportú.
Sant Pau ho explica molt bé, posant discurs a la fe cristiana, que es fonamenta en la condició divina de Jesucrist i la seva encarnació, la seva passió i mort salvadora, i la seva exaltació a les altures. Per això l’apòstol declara que Jesús havia de ser “obedient fins a acceptar la mort, i una mort en creu”.
Ho ha repetit de nou el verset que introduïa la lectura de la passió segons sant Mateu, la qual començava amb l’anunci de la traïció de Judes i acabava amb l’ordre de Pilat de segellar el sepulcre de Jesús i de posar-hi guàrdies que la custodiïn. El relat de la passió també explicava com altres personatges anaven en contra de Jesús, i que els més propers el van deixar sol. Però Jesús no es fa enrere, com proclamava el Servent de Iahvè en la primera lectura. La resposta torna a ser la proximitat amb Déu, que Jesús manifesta angoixadament en l’hort de Getsemaní quan clama: “Pare meu, si és possible, que aquest calze s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu”; i també a la creu quan diu abans d’expirar: “Eli, Eli, lema sabactani?”. No fer-se enrere i confiar en Déu no acostuma a tenir resultats immediats, però la darrera paraula sempre l’acaba dient Déu: és el que celebrarem la nit de Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada