“Es trobaven tots junts en un mateix lloc”, ens explicaven els Fets dels Apòstols respecte l’experiència de l’Esperit Sant damunt els qui es trobaven reunits en aquella casa. La conseqüència de l’esdeveniment és que “tots quedaren plens de l’Esperit Sant”. Destaquem el detall fonamental que aquells deixebles es trobaven “tots junts”, és a dir, estaven reunits, aplegats, congregats com a deixebles de Jesucrist, formant una petita comunitat, sense que hi faltés ningú. La conseqüència és que també “tots” van quedar plens de l’esperit diví. De fet, la dimensió comunitària del seguiment de Jesús és un tret essencial de la condició cristiana; és a dir, no podem anar per lliure, o si hi anem, hem d’acabar aplegats en comunitat com succeí als dos deixebles d’Emaús, a Tomàs, i al mateix Pau. Els Fets dels Apòstols també explicaven que els deixebles “començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar”. Hem d’entendre aquest comentari no com una infusió d’intel·ligència artificial en els seus cervells que els permetia aquestes possibilitats, sinó del “do de llengües” que anuncia la futura irradiació de l’evangeli als pobles de la Mediterrània oriental que es mencionen.
Sant Pau, escrivint als corintis, també té present la dimensió comunitària de la fe quan explica la diversitat de dons de l’Esperit Sant sobre els creients: “Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”. Insisteix en el mateix tema quan afegeix: “Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. Aquest sol cos és el que formem tots nosaltres quan ens apleguem en comunitat, o quan ens sentim que formem part de l’Església quan no hi podem participar activament.
L’evangeli de Joan no diu que “tots” els deixebles eren a casa quan Jesús Ressuscitat se’ls manifestà i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”. Faltava Tomàs, present en la propera trobada i participant també dels dons de l’Esperit Sant. Nosaltres som hereus, tants segles després, d’aquests dons espiritual que Jesús atorga als seus deixebles; per aquesta raó, celebrar la Pentecosta cada any ens recorda la rellevància de continuar “tots junts” formant comunitat, per molt que ens costi; perquè quan ens congreguem com a comunitat és quan l’Esperit diví actua amb més profusió. Per això repetim tots junts: “Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada