“Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. És la resposta de Iahvè a Moisès després del fatídic episodi de venerar el vedell d’or, que reflecteix el menyspreu dels israelites al seu déu. La infidelitat del poble és total, però la fidelitat de Iahvè també és total: així ho reflectia la frase, sense parangó en la Bíblia hebrea, que esdevé la màxima expressió de la proximitat divina, de la comprensió i del perdó diví. Ens aturem en la declaració “lent per al càstig”, que és prou descriptiva en català, però que en hebreu assoleix una gran expressivitat, perquè literalment diu: “ample de narius”. Iahvè és ample de narius, és a dir, li costa enutjar-se, a diferència dels humans que ho fem repetidament i per futileses respirant aïradament pel nas. Per aquesta raó Moisès es prosternà davant Iahvè i l’adorà amb el front fins a terra, bo i reconeixent la culpa del poble i donant per suposat el perdó diví: “Vós ens perdonareu les culpes i fareu de nosaltres la vostra heretat”. Encara avui, quan es proclama aquest frase en la litúrgia sinagogal, el lector es cobreix reverentment el cap amb el mantell de pregària: és un gest litúrgic que expressa el penediment del poble i el desig de continuar rebent el perdó diví, com el rebé en temps de Moisès.
Sant Pau també proclamava la proximitat divina quan escrivia als cristians de Corint, dient-los: “El Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”. Aquesta serà la conseqüència de viure individualment contents i no rondinant, refermant i animant els altres en lloc de qüestionar-los i criticar-los. Ple de bons desitjos per aquella comunitat de Corint, l’apòstol s’acomiada proclamant una fórmula trinitària: “Que la gràcia de Jesucrist, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres”. Si ens hi fixem, aquesta és la fórmula amb que comencem els diumenges la nostra celebració eucarística.
L’evangeli de sant Joan
explica llargs i densos discursos de Jesús. Avui, Jesús proclamava la
proximitat divina a través de Déu Pare i d’ell mateix com a Fill: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic”. També deia: “Déu envià el seu Fill al món no perquè el
condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. L’amor diví i la salvació
divina queden meravellosament encarnades en la figura de Jesús, que ressuscitat i pujat al cel,
ens envia l’Esperit Sant, perquè assaborim quotidianament el gran regal de la
proximitat divina.Ho fem en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada