Us he pres sobre les ales (Diumenge 11)

“Us he pres sobre les ales igual que una àguila”. Es tracta d’una imatge digna d’una pel·lícula de fantasia, que Iahvè utilitza en el llibre de l’Èxode i en altres passatges de l’Antic Testament. Amb aquesta imatge tan evocadora, Iahvè expressa la protecció que dedica al poble d’Israel durant la llarga etapa pel desert. Però després de manifestar la seva sol·licitud, Iahvè exhorta Israel a escoltar i a complir les prescripcions de l’aliança del mont Sinaí, el pacte que els convertirà en un poble escollit, esdevenint el seu “reialme sacerdotal” i la seva “nació sagrada”. No és poca cosa!

Però la sol·licitud divina pels humans es concretarà especialment amb Jesucrist. Així ho manifestava sant Pau als Romans: “Déu ens dona prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors”. L’apòstol escriu convençut que l'amor diví pels humans s'expressa magníficament en Jesucrist, i que creure en ell esborra els pecats i ens fa justos a tots. Nosaltres li diríem que, malgrat creiem en Jesucrist, continuem pecant i essent injustos. Però ell ens respondria que ens manca fe; no per deixar de pecar, sinó per experimentar que Jesucrist expulsa el pecat del centre a la perifèria del nostre cor, i que creure en ell ens introdueix en un camí existencial de dignitat i humanitat que abans no teníem.

L’evangeli de Mateu explicava que Jesús digué als seus deixebles: “La collita és abundant però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors”. L’evangeli continuava explicant que tot seguit Jesús cridà els seus dotze deixebles i els envià a anunciar la Bona Nova de l’Evangeli. Fins i tot Jesús parla d’un poder guaridor atorgat als deixebles i que cal utilitzar: “No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar”. Tants segles després sembla que aquest poder s’hagi esfumat i que els pocs segadors que Jesús esmenta, avui dia s’hagin convertit en poquíssims. Però no hi valen lamentacions, el poder segueix actuant encara que no el veiem, i l’anunci que el Regne de Déu és a prop seguirà proclamant-se, encara que només quedi un sol cristià a la terra, cosa molt improbable. Per aquesta raó ens fem ben nostra i assumim amb convicció i joia la resposta del salm: “Som el seu poble i el ramat que ell pastura”.