diumenge, 30 d’octubre del 2022

Déu dignifica i empeny a dignificar (Diumenge 31)

Dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se”, explicava el llibre de la Saviesa. L’afirmació es refereix a Iahvè, el Déu d’Israel de l’Antic Testament, que per molt que ens entossudim a dir que no és tant bo com el del Nou Testament, ens ofereix frases tan intenses com: “Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu”. La misericòrdia divina que Jesús encarna i manifesta en forma humana, també la proclama l’Antic Testament, i si en alguns llibres apareix un discurs més rigorós, la intenció última la declarava el llibre de la Saviesa: “amonesteu perquè s’allunyin del mal i creguin el vós”.

De fet, la grandesa i el poder diví són a favor de l’ésser  humà i no en contra. ¿Com pot malmetre Déu allò que ell mateix ha creat? Ho recordava també una estrofa del salm responsorial quan deia: “El Senyor sosté els qui estan a punt de caure”.

També Jesús, encarnant aquest missatge del llibre de la Saviesa, s’adreça a Zaqueu dient-li: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”. Aquell cap de cobrador d’impostos, que contemplava Jesús de lluny i damunt un arbre, queda automàticament dignificat per acollir la proposta de proximitat que Jesús li fa. El sentiment d’indignitat i de vergonya que dominava Zaqueu queden superats per la presència dignificadora de Jesús, que dona sempre el primer pas vers nosaltres. Per aquesta raó Zaqueu reacciona amb tanta generositat, a fi de compensar mínimament la generosa presència de Jesús, que declarava: «Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

Es tracta, en definitiva, i utilitzant les paraules de sant Pau als tessalonicencs, que mantinguem la dignitat de la nostra vocació cristiana, sempre amarada de bons propòsits: “Preguem sempre per vosaltres perquè Déu us faci dignes de la vocació cristiana i dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira”. La nostra vocació cristiana, que posseïm des del baptisme, ens dignifica tothora com a éssers humans i ens empeny a dignificar el nostre entorn utilitzant el mateix tarannà de proximitat i de comprensió de Jesús.