dilluns, 16 de setembre del 2019

Dos no es barallen si un no vol (Dilluns 24)


En el fragment de la 1a carta als Tessalonicencs que hem escoltat, sant Pau sembla un acomodatici quan demana pregàries pel rei i per les autoritats. La raó és perquè hi hagi tranquil·litat, i per això també afegeix: "que s'evitin les baralles i discussions", de les quals les primitives comunitats cristianes en sortirien clarament malparades a causa de la seva feblesa social. 

De fet, les baralles i les discussions són difícils d'evitar, i més quan la nostra cultura mediàtica les promociona per mantenir les audiències i per esdevenir l'altaveu dels qui volen dominar l'opinió pública. Però no només en l'àmbit mediàtic, sinó en tots els àmbits, les baralles i les discussions les fomenten els més forts, o els que volen ser els més forts, per sotmetre, per dominar, i per humiliar els més febles.

Però la meva mare sempre ho deia: "Dos no es barallen si un no vol".