Fa pocs dies que hem descobert una petita cuca de llum. Quan ha enfosquit i sortim del convent per la porta que dona a l'hort, entre dues pedres, mig amagada, una diminuta llum verdosa delata la seva presència.
Ho llegim com una al·legoria del que vivim aquestes setmanes. Enmig de la fosca, una resplendor molt discreta ens acompanya silenciosament. Contemplar aquesta llumeta dona pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada