Sortim a hort del convent quan ha enfosquit. Anem a la
recerca del perfum que entra per les finestres. La poca visibilitat ens
aguditza l'olfacte i anem absorbint les diferents flaires que desprenen flors,
plantes, arbusts i arbres.
Mentre fem aquest exercici olfactiu, envoltats d'un gran
silenci, ens arriba el so distant, discret, evocador de les campanes de Maria
Reina. Escoltem deu campanades i ens delectem d'aquest batec inspirador.
Se'ns acut que aquestes setmanes, el so de les campanes anunciant les hores, seria
una amable companyia.
Quan som a punt d'entrar al convent descobrim d'on prové el
perfum que cercàvem: és un gran cactus rodó que ha esclatat obrint grans butllofes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada