Dimarts escoltàvem que Pau i
Siles eren apallissats de valent a Filip. Avui, l'apallissat és Sòstenes, el
cap de la sinagoga de Corint, amb la connivència del tribunal de la ciutat
presidit pel procònsul Gal·lió. El relat no explicita els motius de la
pallissa, però ahir vam escoltar que el cap de la sinagoga [Crisp] i la seva
família van creure en el Senyor. Aquesta seria la raó.
Els Fets dels Apòstols
expressen una paradoxa constant: per una banda, Pau i els seus col·laboradors
són víctimes d'avalots, injúries, persecucions i pallisses dels jueus; per
l'altra, sempre són a la sinagoga, el lloc més natural on predicar que Jesús
era el Messies d'Israel i de tots els pobles. A Pau i als seus col·laboradors
els podríem aplicar la dita: "Si no vols pols, no vagis a l'era".
Afortunadament,
la fe en Jesucrist va sortir de l'àmbit de les sinagogues i s'estengué entre
els gentils. Malauradament, la fe en Jesucrist acabaria vetada a les
sinagogues. Alguna cosa haurem fet malament uns i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada