"En el nom del Pare, i
del Fill i de l'Esperit Sant". Ho dèiem plegats al començar la celebració
mentre ens persignàvem. Aquest gest tan connatural resumeix la solemnitat litúrgica
d'avui: la santíssima Trinitat. Les lectures de diumenge passat, celebrant la
Pentecosta, preparaven el terreny quan mencionaven l'Esperit Sant en comunió
amb el Fill i el Pare.
El senyal de la creu i la
seva formula verbal converteixen en fàcil el que és difícil, que és endinsar-se
en el misteri de l'essència divina: qui és Déu? Com actua Déu? La tradició cristiana ho formula de manera trinitària,
com si es tractés de tres cercles concèntrics enllaçats i capaços de
combinar-se de manera harmònica i infinita. Definint la divinitat com a Pare,
com a Fill i com a Esperit Sant, formulem el que, en definitiva, és
informulable; per això acceptem amb humilitat els límits de la nostra definició
humana, sempre superada per la grandesa divina.
Però la inspiració de les
lectures d'avui ens ofereix algun tast d'aquesta condició trinitària de Déu. El
llibre de l'Èxode recollia la frase més rellevant de la Bíblia per explicar la incondicionalitat
de Déu amb les humans: "Jo sóc el
Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor". Aquesta
frase és el major concentrat d'atributs divins d'immanència de tota la Bíblia, cinc en total: compassiu, benigne, lent per al càstig, fidel, amorós. Què
més podem esperar de Déu?
L'evangeli de Joan ens pot
deixar perplexes si l'escoltem o llegim amb atenció. En primera instància diu
que el Fill ha vingut no per condemnar, sinó «per salvar el món, gràcies a ell». Però en segona instància diu que «els qui no creuen
ja han estat condemnats». En què quedem?
Jesús ve a salvar el món o només els creients? El problema es resol si acudim a
l'original grec, que escriu jutjar. Així ho tradueix la Vulgata llatina, i
moltes traduccions a llengües modernes. El català ens fa una mala passada,
perquè no és el mateix jutjar que condemnar. No obstant això, el missatge del
text és clar: en primer lloc, Déu estima tant el món que vol la salvació dels humans; en segon lloc, Jesucrist
és enviat com a element de judici, per apreciar qui accepta i qui rebutja els designis divins.
Sant
Pau, en la segona lectura, s'acomiadava de la carta als cristians de Corint amb
la fórmula que hem utilitzat en la salutació inicial, i que el missal ha
convertit en fórmula litúrgica. L'apòstol fa una exhortació ben útil en aquests
temps incerts que vivim: "Germans,
estigueu contents, refermeu-vos,
animeu-vos". Fem-nos nostre aquesta invitació. Però el que no podem complir
és "saludeu-vos els uns als altres amb
el bes de pau". Això ja ho farem més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada