diumenge, 7 de juny de 2020

Compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor (Santíssima Trinitat 2020)

"En el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant". Ho dèiem plegats al començar la celebració mentre ens persignàvem. Aquest gest tan connatural resumeix la solemnitat litúrgica d'avui: la santíssima Trinitat. Les lectures de diumenge passat, celebrant la Pentecosta, preparaven el terreny quan mencionaven l'Esperit Sant en comunió amb el Fill i el Pare. 

El senyal de la creu i la seva formula verbal converteixen en fàcil el que és difícil, que és endinsar-se en el misteri de l'essència divina: qui és Déu? Com actua Déu? La tradició cristiana ho formula de manera trinitària, com si es tractés de tres cercles concèntrics enllaçats i capaços de combinar-se de manera harmònica i infinita. Definint la divinitat com a Pare, com a Fill i com a Esperit Sant, formulem el que, en definitiva, és informulable; per això acceptem amb humilitat els límits de la nostra definició humana, sempre superada per la grandesa divina. 

Però la inspiració de les lectures d'avui ens ofereix algun tast d'aquesta condició trinitària de Déu. El llibre de l'Èxode recollia la frase més rellevant de la Bíblia per explicar la incondicionalitat de Déu amb les humans: "Jo sóc el Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor". Aquesta frase és el major concentrat d'atributs divins d'immanència de tota la Bíblia, cinc en total: compassiu, benigne, lent per al càstig, fidel, amorós. Què més podem esperar de Déu? 

L'evangeli de Joan ens pot deixar perplexes si l'escoltem o llegim amb atenció. En primera instància diu que el Fill ha vingut no per condemnar, sinó «per salvar el món, gràcies a ell». Però en segona instància diu que «els qui no creuen ja han estat condemnats». En què quedem? Jesús ve a salvar el món o només els creients? El problema es resol si acudim a l'original grec, que escriu jutjar. Així ho tradueix la Vulgata llatina, i moltes traduccions a llengües modernes. El català ens fa una mala passada, perquè no és el mateix jutjar que condemnar. No obstant això, el missatge del text és clar: en primer lloc, Déu estima tant el món que vol la salvació dels humans; en segon lloc, Jesucrist és enviat com a element de judici, per apreciar qui accepta i qui rebutja els designis divins. 

Sant Pau, en la segona lectura, s'acomiadava de la carta als cristians de Corint amb la fórmula que hem utilitzat en la salutació inicial, i que el missal ha convertit en fórmula litúrgica. L'apòstol fa una exhortació ben útil en aquests temps incerts que vivim: "Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos". Fem-nos nostre aquesta invitació. Però el que no podem complir és "saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau". Això ja ho farem més endavant.