La paraula quarantena ha estat
assimilada amb rapidesa en el nostre llenguatge quotidià, assolint un
protagonisme insospitat. El terme té arrels bíbliques: els 40 dies de duració
del diluvi, els 40 dies que Moisès s'estigué dalt del Sinaí, els 40 anys
d'estada pel desert dels israelites, els 40 dies que Elies caminà per arribar a
l'Horeb, els 40 dies de Jesús temptat al desert, són les quarantenes bíbliques més
destacades, que impliquen un espai i un temps on Déu alliçona de manera
especial.
Ho escoltàvem en la lectura
del llibre del Deuteronomi: "Recorda't
del camí que el Senyor t'ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys".
La intenció de recordar aquesta impressionant quarantena és constatar la
providència divina enmig de les penalitats i de les necessitats vitals. El
mateix hem de saber fer nosaltres mentre experimentem el sotrac de la pandèmia.
Vivim una quarantena dividida en fases que sembla inacabable, però hem de
d'aprofitar l'avinentesa per reflexionar sobre la providència divina en les
nostres vides. Així farem un pas més decidit a abandonar en Déu la nostra
existència.
Sant Pau escriu als cristians
de Corint parlant-los del pa i del calze eucarístic. Els diu que són comunió amb
el cos de Crist i comunió amb la sang de Crist. "Per això tots nosaltres formem un sol cos", arrodoneix
l'àpòstol. Nosaltres, hem estat dos mesos sense la possibilitat de realitzar
físicament aquesta comunió eucarística, però ben segur que ho haurem fet
espiritualment a través de diversos mitjans audiovisuals. Hem continuat formant
un sol cos des de la distància física.
L'evangeli, presentava un fragment del discurs de Jesús com a pa baixat del cel, i com a pa que dona vida per sempre. Jesús es manifesta com un constant mannà celestial per als qui creiem en ell, i també subratlla el gest de la comunió: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell".
L'evangeli, presentava un fragment del discurs de Jesús com a pa baixat del cel, i com a pa que dona vida per sempre. Jesús es manifesta com un constant mannà celestial per als qui creiem en ell, i també subratlla el gest de la comunió: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell".
Aquest "està en mi i jo en ell" de Jesús,
i el "tots formem un sol cos"
de sant Pau, ens remet a celebrar la festa de Corpus Christi d'enguany en el
context de la pandèmia. La veneració de la presència de Jesucrist en
l'eucaristia ha de portar-nos a formar un sol cos, ha d'encoratjar-nos a fer
comunió amb el context de malaltia, de sofriment i de mort que assetja tants
humans del planeta. Que la nostra presència cristiana en aquest món sigui, a través
de l'eucaristia, una experiència de comunió sentida amb tots ells, coneguts i
desconeguts. Que el nostre gest sacramental d'avui esdevingui per a tots ells un
bàlsam de consol celestial, una alenada de vida divina, com ho esdevé per a
nosaltres quan ens manquen els ànims interiors i exteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada