diumenge, 28 de juny de 2020

Déu proveeix (Diumenge 13)

"L'any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill". Així correspon el profeta Eliseu, en la primera lectura, a la dona sunamita que l'acull i el proveeix d'un lloc de recés. El relat no ens diu el nom de la dona, però s'ha conservat el record de la seva delicada acollida; i també de la capacitat de convèncer l'espòs per construir una petita habitació d'obra i instal·lar un senzill mobiliari pel profeta. Eliseu se sentirà en deute, i una bona acció en provocarà una de millor: la intercessió perquè aquella dona sense fills en pugui amanyagar un, com així s'esdevindrà. Sapiguem, nosaltres també, entrar en aquesta espiral de bones accions, que com més en fem, més eixamplarem l'espiral. 

Sant Pau escriu als cristians de Roma sobre l'essència de la identitat cristiana, que concreta de manera visible en el nostre baptisme. El baptisme no és instal·lar-nos un anti-virus contra el mal, sinó submergir-nos espiritualment en la mort de Crist per sortir espiritualment amarats de la seva vida de ressuscitat. Això, ho expressaven molt gràficament els primers pares de l'Església, que llegien el pas dels israelites pel mar Roig com una al·legoria del baptisme: els cristians ens hem submergit en les aigües del baptisme i n'hem sortit alliberats per sempre. 

A l'evangeli, Jesús dona un doble missatge als apòstols. El primer és de trencar les nostres prioritats. Per això posa d'exemple la família i protegir la pròpia vida. Jesús proposa eixamplar aquestes prioritats i obrir-nos als altres amb generositat, i obrir-nos sense reserves a l'Altre en majúscula, que és Déu. El segon missatge és la continuació del primer: que no siguem porucs de fer aquest pas, perquè enmig de la incertesa i la inseguretat d'eixamplar prioritats, la Providència divina ens agafarà de la mà i ens farà tastar la seva increïble i amable companyia. El suport diví no permetrà mai de la vida que ens sentim decebuts pel pas que haurem fet a favor dels altres i de Déu.