diumenge, 5 de juliol de 2020

La serenor de muntar un ase (Diumenge 14)

"El teu rei farà la seva entrada muntat humilment en un ase". Així de grotesca esdevé l'entrada reial a la ciutat de Jerusalem, com explica el profeta Zacaries en la primera lectura. ¿Ens podem imaginar, avui dia, un dirigent de qualsevol àmbit entrant a la seva seu en bicicleta, malgrat quedi molt ecològic? Avui una bicicleta, o antigament un ase, són un mitjà indigne de transportar un dignatari, perquè aigualeixen la pompa que mereix la seva presència. Però el rei que presenta Zacaries té un tarannà diferent: és aclamat muntant un ase i —atenció!— "adreçarà a tots els pobles paraules de pau". Si un dignatari muntant un ase ja costa d'empassar, encara més que predicarà la pau a tots els pobles en lloc de proferir amenaces. ¿No es tractarà d'un rei fictici...? 

Però segles després, Jesús de Natzaret entrarà a Jerusalem aclamat com a rei i muntant un ase. ¿Es tracta d'una casualitat? Va ser una acció intencionada per acomplir les paraules profètiques? Amb Jesús tota l'escena pren sentit, perquè descriu el tarannà del Messies d'Israel, el rei escatològic que instaurarà la pau de manera definitiva, utilitzant la humilitat i evitant les parafernàlies que tant ens agraden als humans. 

En sintonia amb això, a l'evangeli, Jesús prega enaltint el Pare perquè només els senzills entendran la seva manera de fer entre els humans, allunyada de pompes i de diplomàcies, actuant sense protocols ni erudició, manifestant-se a través de Jesús de manera clara. Amb Jesús tenim la plasmació de l'autèntic tarannà humà, allunyat de convencionalismes i afanys elitistes, evitant de formar part d'algun cercle selecte que augmenti el seu prestigi. Jesús no perd en temps en aquestes foteses superficials i dedica la seva activitat als qui et fan perdre el temps sense cap benefici: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar". A més, Jesús es proclama "benèvol i humil de cor", altrament un no és capaç de fer aquestes coses. També assegura que en ell trobarem el repòs que tant desitgem. Un repòs que no és físic, ni psíquic, sinó existencial. Jesús asserena la nostra vida, especialment en temps com els que vivim, quan la incertesa ens domina i quan constatem que les fabuloses possibilitats humanes no garanteixen la vida eterna, ni garanteixen una vida digna si formes part del col·lectiu dels cansats i afeixugats. 

Per això sant Pau ens encoratja, en la segona lectura, a no viure segons les mires de la carn, que són les mires purament humanes, sinó a viure segons les mires de l'Esperit. A més, l'apòstol afegeix: "l'Esperit de Déu habita en vosaltres". Per tant, siguem dòcils a les seves insinuacions i fem-li cas, encara que això impliqui anar contracorrent, essent humils i muntant en bicicleta o damunt un ase.