"El teu rei farà la seva entrada muntat humilment en un ase".
Així de grotesca esdevé l'entrada reial a la ciutat de Jerusalem, com explica
el profeta Zacaries en la primera lectura. ¿Ens podem imaginar, avui dia, un
dirigent de qualsevol àmbit entrant a la seva seu en bicicleta, malgrat quedi
molt ecològic? Avui una bicicleta, o antigament un ase, són un mitjà indigne de
transportar un dignatari, perquè aigualeixen la pompa que mereix la seva
presència. Però el rei que presenta Zacaries té un tarannà diferent: és aclamat
muntant un ase i —atenció!— "adreçarà a tots els pobles paraules de pau". Si un dignatari muntant un ase ja costa
d'empassar, encara més que predicarà la pau a tots els pobles en lloc de
proferir amenaces. ¿No es tractarà d'un rei fictici...?
Però segles després, Jesús de
Natzaret entrarà a Jerusalem aclamat com a rei i muntant un ase. ¿Es tracta
d'una casualitat? Va ser una acció intencionada per acomplir les paraules
profètiques? Amb Jesús tota l'escena pren sentit, perquè descriu el tarannà del
Messies d'Israel, el rei escatològic que instaurarà la pau de manera definitiva,
utilitzant la humilitat i evitant les parafernàlies que tant ens agraden als
humans.
En sintonia amb això, a
l'evangeli, Jesús prega enaltint el Pare perquè només els senzills entendran la
seva manera de fer entre els humans, allunyada de pompes i de diplomàcies,
actuant sense protocols ni erudició, manifestant-se a través de Jesús de manera
clara. Amb Jesús tenim la plasmació de l'autèntic tarannà humà, allunyat de
convencionalismes i afanys elitistes, evitant de formar part d'algun cercle
selecte que augmenti el seu prestigi. Jesús no perd en temps en aquestes
foteses superficials i dedica la seva activitat als qui et fan perdre el temps
sense cap benefici: "Veniu a mi
tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar". A més, Jesús
es proclama "benèvol i humil de cor",
altrament un no és capaç de fer aquestes coses. També assegura que en ell trobarem
el repòs que tant desitgem. Un repòs que no és físic, ni psíquic, sinó
existencial. Jesús asserena la nostra vida, especialment en temps com els que
vivim, quan la incertesa ens domina i quan constatem que les fabuloses
possibilitats humanes no garanteixen la vida eterna, ni garanteixen una vida
digna si formes part del col·lectiu dels cansats i afeixugats.
Per això sant Pau ens
encoratja, en la segona lectura, a no viure segons les mires de la carn, que
són les mires purament humanes, sinó a viure segons les mires de l'Esperit. A
més, l'apòstol afegeix: "l'Esperit
de Déu habita en vosaltres". Per tant, siguem dòcils a les seves
insinuacions i fem-li cas, encara que això impliqui anar contracorrent, essent
humils i muntant en bicicleta o damunt un ase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada