diumenge, 12 de juliol de 2020

L'eficàcia dels designis divins (Diumenge 15)

"Així serà la Paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat". Aquesta és la declaració convençuda que Iahvè adreça al profeta Isaïes, introduïda amb brillantor per l'exemple visible de la pluja i la neu, que amb la seva acció eficaç ho fan créixer tot. Així és com actuen els designis divins: manifestant-se de manera natural i transformant la realitat amb discreta eficàcia. 

En la mateixa línia s'expressa Jesús a l'evangeli de Mateu, amb la coneguda paràbola del sembrador: "Un sembrador va sortir a sembrar...". Déu, o si volem Jesucrist, o l'Esperit Sant, són aquest sembrador que escampa la bona llavor del regne de Déu, la bona llavor dels designis divins. L'escampa amb la confiança fonamental i amb la convicció que sempre donarà fruit: sabent que la llavor és òptima, en primer lloc; sabent que el terreny és bo, en segon lloc. És cert que aquest terreny, que som nosaltres, donarà més o menys fruit: dependrà si ens hem aixecat amb el peu dret o l'esquerra, si tenim bona o mala època, però sempre donarà fruit. Aquest és el gran missatge de l'evangeli: la confiança absoluta de Déu en la nostra capacitat de respondre als seus designis. 

No em digueu que això no és un missatge positivista i trasbalsador, sobretot quan les prevencions vers l'altre s'han convertit fins i tot en decrets governamentals: realitzats amb la responsabilitat de protegir-nos, però amb la inseguretat del qui es veu superat per la situació. Les lectures d'avui, en canvi, ens expliquen que Déu sempre domina la situació, i ho fa sense immediatismes, sense urgències, treballant sempre discretament a mig i a llarg termini. 

Sant Pau, a la segona lectura, acaba de rematar aquest missatge de positivitat, dient: "Germans, els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres". L'apòstol és un convençut de l'eficàcia dels designis divins, i el que diu ens serveix tant! Sant Pau explica que vivim sotmesos a una situació existencial absurda, i que ens toca gemegar i sofrir a causa del mal, ara expressat sobretot en forma de pandèmia. Però també afirma que Déu no vol aquest mal, i que hem de viure amb l'esperança que un dia serem alliberats d'aquesta situació desgraciada. Mentre no arribi aquest dia, hem de resistir amb fe, amb esperança i amb caritat.