"Vós que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens
governeu amb tota consideració". Així és com el llibre de la Saviesa dibuixa
la figura de Déu: per un costat fort per constitució; i per l'altre, de tarannà
moderat i considerat. La frase esdevé ben sucosa si la passem al terreny políticojurídic, especialment quan diu: "sou
moderat en les sentències". D'aquí, podem deduir que la feblesa provoca
duresa en les sentències, malgrat el sistema penitenciari ja concedeixi els
tercers graus.
Però tornant al terreny
religiós, que és el que ens convoca, la lectura proclama cinc vegades la força
divina, que es combina adequadament amb la consideració vers els humans. Per
aquesta raó, els creients "han de
ser humans amb tothom", com subratlla la lectura, evitant la
desconsideració, evitant la rigidesa envers els altres. Si Déu dona ocasió de
penedir-nos dels pecats, el mateix hem de saber fer nosaltres amb els qui ens fan
mal o han pecat contra nosaltres. Això és fàcil de dir i difícil d'acomplir!
Sant Pau escriu als cristians
de Roma compartint la seva freixura creient. Explica que l'Esperit Sant es
barreja amb la nostra feblesa per empènyer-nos vers Déu. L'Esperit Sant es posa
en lloc nostre, gemega en lloc nostre, i intercedeix per nosaltres perquè Déu
ens estiri cap amunt. Deixem-lo treballar, sense fer-li nosa.
A l'evangeli, Jesús continua
explicant paràboles. La setmana passada era la paràbola del sembrador. Avui
n'hem escoltat tres. La primera era la del jull sembrat enmig del blat: una
al·legoria del bé i del mal que viuen barrejats a la terra. El sembrador, que
és Jesucrist, diu que no siguem expeditius, que no ens alterem per la presència
del mal perquè no podrà engolir-nos. Proposa que deixem a Déu que sigui el
protagonista de posar les coses a lloc, en el moment que pertoqui.
La paràbola del gra de
mostassa i del llevat dins la pasta expressen el tarannà dels creients en el
món: sense fer soroll, sense prodigar-nos en les xarxes socials, sense fer
proclames, sense concedir entrevistes, sense assenyalar amb el dit, sense
humiliar ningú, hem de ser un lloc visible de recer pels petits, hem de ser ferment
de concòrdia humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada