diumenge, 19 de juliol de 2020

Sou moderat en les sentències (Diumenge 16)


"Vós que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració". Així és com el llibre de la Saviesa dibuixa la figura de Déu: per un costat fort per constitució; i per l'altre, de tarannà moderat i considerat. La frase esdevé ben sucosa si la passem al terreny políticojurídic, especialment quan diu: "sou moderat en les sentències". D'aquí, podem deduir que la feblesa provoca duresa en les sentències, malgrat el sistema penitenciari ja concedeixi els tercers graus. 

Però tornant al terreny religiós, que és el que ens convoca, la lectura proclama cinc vegades la força divina, que es combina adequadament amb la consideració vers els humans. Per aquesta raó, els creients "han de ser humans amb tothom", com subratlla la lectura, evitant la desconsideració, evitant la rigidesa envers els altres. Si Déu dona ocasió de penedir-nos dels pecats, el mateix hem de saber fer nosaltres amb els qui ens fan mal o han pecat contra nosaltres. Això és fàcil de dir i difícil d'acomplir! 

Sant Pau escriu als cristians de Roma compartint la seva freixura creient. Explica que l'Esperit Sant es barreja amb la nostra feblesa per empènyer-nos vers Déu. L'Esperit Sant es posa en lloc nostre, gemega en lloc nostre, i intercedeix per nosaltres perquè Déu ens estiri cap amunt. Deixem-lo treballar, sense fer-li nosa. 

A l'evangeli, Jesús continua explicant paràboles. La setmana passada era la paràbola del sembrador. Avui n'hem escoltat tres. La primera era la del jull sembrat enmig del blat: una al·legoria del bé i del mal que viuen barrejats a la terra. El sembrador, que és Jesucrist, diu que no siguem expeditius, que no ens alterem per la presència del mal perquè no podrà engolir-nos. Proposa que deixem a Déu que sigui el protagonista de posar les coses a lloc, en el moment que pertoqui. 

La paràbola del gra de mostassa i del llevat dins la pasta expressen el tarannà dels creients en el món: sense fer soroll, sense prodigar-nos en les xarxes socials, sense fer proclames, sense concedir entrevistes, sense assenyalar amb el dit, sense humiliar ningú, hem de ser un lloc visible de recer pels petits, hem de ser ferment de concòrdia humana.