PUJAR ON ELL HI ÉS

Diuen  que els sous són massa baixos, però crec que el problema està en que són massa elevats. Els sous són massa elevats certament en els esportistes d’elit, artistes,  i també, i sobretot, els sous no sols desproporcionats i injustos de directius i altres càrrecs més o menys necessaris. El problema no és que la gent tingui poc sinó que hi ha qui ha acumulat injustament al que correspon  als altres. Corre massa el pensament que no s’ha d’ajudar els pobres que això els fa ganduls. El problema és que s’ha culpabilitzat al pobre de la seva pobresa i es creu que aquell que s’ha apropiat d’immenses fortunes és per la seva vàlua i intel·ligència. El problema és pensar que contra més plena estigui la taula del ric més engrunes cauran i els pobres se’n beneficiaran. Estem veien que no és així, estem en el món on s’ha decretat que sobren persones, que s’ha descartat persones concretes amb nom i cognom, amb sentiments i il·lusions.

I el primer de tots els descartats és Jesús, Déu i home. Avui celebrem que aquest home descartat és també el Déu descartat. Aquest Jesús, home com nosaltres ha pujat a les altures del cel i és el Fill. I amb Jesús ha pujat tota la humanitat i ressonen en el cor de Déu Tri el crit de tots els desvalguts. Que és la veu de Crist.

I això és així perquè primer Déu ha baixat i s’ha fet u amb nosaltres. Perquè li interessa infinitament els nostres problemes i sofriments, els nostres anhels i il·lusions, esperances i alegries.  Però nosaltres hem descartat a Déu.

És com ho expressa Simone Weil en un dels seus poemes: “Crist mateix va descendir i em prengué:

L’amor em va acollir, però la meva ànima se n’apartava,

Culpable de pols i de pecat.

Però l’Amor ,que tot ho veu, observant

La meva entrada vacil·lant

Es va apropar fins a mi, i em va dir dolçament:

Hi ha alguna cosa que trobis a faltar?

Un invitat, vaig respondre, digne de trobar-se aquí.

Tu seràs aquest invitat, va dir l’Amor,

Jo el malvat, el desagraït? Ah estimat meu!

Jo no puc mirar-te.

L’Amor m’agafà la mà i em replicar somrient:

Qui ha fet aquests ulls sinó jo?

És cert Senyor, però jo els he embrutat; que la meva vergonya

Vagi on es mareig.

I no saps, va dir l’Amor, qui ha pres sobre seu la culpa?

Estimat meu! Llavors, podré quedar-me...

Seu, va dir l’Amor, i assaboreix

Vaig seure i vaig menjar. “

Això és el que ha fet Jesús amb la humanitat, amb mi. Res és estrany a Crist. Per això res de l’home és estrany a Déu. Per això res de Déu és estrany a l’home. Ara cal obrir-se a l’Esperit per poder fer que la seva voluntat que es fa al cel també es faci en la terra, tal com Jesús ens demanà que preguessin en el demanem en el Parenostre.