La informàtica ens recorda una i una altra vegada que no en
tenim prou en saber fer bé el nostre ofici, el nostre treball, sinó que cal
aprendre a aprendre. Perquè aprendre forma part constant del nostre treball i
de la nostra vida. No hi ha prou en saber fer bé el treball cal anar ampliant
constantment per actualitzar i incorporar nous instruments i mitjans que, a la
llarga ens fan més eficaços, però que, a la curta, ens compliquen la vida. Per
això cal incorporar l’actitud i la disposició constant per aprendre. Cal saber
aprendre.
Però també cal saber a desaprendre. Cal saber esborrar. Cal
saber suprimir actituds, sabers que enlloc d’ ajudar encallen. Així parlava un actor
que va passar a ser director de teatre. Certament que hi ha habilitats que són
molt preuades per ser un bon actor, però en canvi s’han de desaprendre per ser
director.
I això ens passa també en la vida quotidiana. Hem de saber
sempre aprendre dels altres, de situacions noves. Però també hem de saber
desaprendre tot allò que enlloc de fer-nos “directors” de la nostra vida ens fa
simples “actors”. O sigui que anem seguint un guió que ens és donat.
La nostra fe ens vol fer co-creadors de la nostra vida. No
podem partir de zero, això no és possible. Hem d’aprendre constantment i
constantment hem de desaprendre.
L’Escriptura ens proposa desaprendre la por i aprendre la confiança: Jesús diu “tingués fe i no
tinguis por”, “la teva fe t’Ha salvat”.
L’Escriptura ens proposa desaprendre la idolatria del tenir i
aprendre la bellesa i la riquesa de la senzillesa de Jesús.
Diu sant Pau : “Jesucrist , ell que era ric, es va fer pobre..per
enriquir-nos amb la seva pobresa” És la seva pobresa que ens enriqueix.
L’Escriptura ens proposa desaprendre l’horitzó esquifit en
que vivim tancats por a la mort i aprendre l’esperança de ser”fets a imatge de
l’existència eterna de Déu”, com diu el
llibre de la Saviesa.
La fe ens fa passar del “plor als crits de joia”, com diu el
salm. De la desconfiança a la confiança en Déu que pot mudar les nostres penes
en joia. Un Déu, que com diu el Deuteronomi, s’alegra de la nostra felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada