"El camí que el just segueix és la rectitud. Vós li aplaneu la ruta".
Són paraules del profeta Isaïes associades al compliment de la Llei. Ho
reflecteixen els versets posteriors: "Senyor,
estem atents al camí de la vostra Llei".
Que Déu aplani la ruta del
just podria contradir el que expressa el mateix Isaïes en els càntics del
servent de Iahvè on, malgrat la seva rectitud, la ruta del servent està plena
de contrarietats i de sofriments.
Però la ruta que Déu aplana
és la interior, que provoca tants sofriments com la ruta exterior. Déu aplana
el camí interior del creient donant-li la mà perquè recuperi l'equilibri quan ensopega,
o perquè s'aixequi quan caigui; donant-li referents clars per no despistar-se
en les cruïlles i prendre un mal camí; buscant-lo quan s'ha esgarriat; acotxant-lo
quan el cansament el venci; fent-li veure cada matí que la seva "rosada és resplendent de llum".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada