dijous, 19 de juliol del 2018

La ruta interior (Dijous 15)


"El camí que el just segueix és la rectitud. Vós li aplaneu la ruta". Són paraules del profeta Isaïes associades al compliment de la Llei. Ho reflecteixen els versets posteriors: "Senyor, estem atents al camí de la vostra Llei". 

Que Déu aplani la ruta del just podria contradir el que expressa el mateix Isaïes en els càntics del servent de Iahvè on, malgrat la seva rectitud, la ruta del servent està plena de contrarietats i de sofriments. 

Però la ruta que Déu aplana és la interior, que provoca tants sofriments com la ruta exterior. Déu aplana el camí interior del creient donant-li la mà perquè recuperi l'equilibri quan ensopega, o perquè s'aixequi quan caigui; donant-li referents clars per no despistar-se en les cruïlles i prendre un mal camí; buscant-lo quan s'ha esgarriat; acotxant-lo quan el cansament el venci; fent-li veure cada matí que la seva "rosada és resplendent de llum".