No se'ns acut res millor per
sintetitzar la lectura del profeta Isaïes que l'antiga dita popular,
teològicament matisable, de "Déu té un bastó que pega i no fa remor".
Segons la lectura, Iahvè pega dos cops de bastó. La primera vegada servint-se dels
aguerrits assiris: "la vara amb que
jo pego, el bastó amb què jo castigo". Els qui reben són el regne del
Nord, conquerit i escapçat per sempre més. El segon cop es serveix dels
babilonis per fer pagar als assiris la seva supèrbia: "El Senyor de l'univers li enviarà un mal
que li rosegarà les carns".Avui dia ens incomoda escoltar aquesta mena de relats amb un Déu tan contundent que utilitza conqueridors violents com a instruments dels seus designis. Però la teodicea de fons reflecteix el pensament bíblic, que llegeix qualsevol acció humana a la llum de la misteriosa i inescrutable acció divina. Potser per fer entendre el mateix missatge podem utilitzar altres dites populars menys combatives com: "els designis de Déu són inescrutables" o "Déu escriu recte amb ratlles tortes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada