diumenge, 22 de juliol de 2018

Reposeu una mica (Diumenge 16)


"Reposeu una mica". Això diu Jesús als deixebles després d'enviar-los de dos en dos a predicar la conversió i a guarir malalts (ho escoltàvem diumenge passat). Per això avui se'ls emporta a un lloc despoblat i tranquil. Però no aconsegueix l'objectiu, i no per causa de les vagues als aeroports i la cancel·lació de vols, sinó perquè el lloc despoblat que cercaven està ple de gent que els espera. La reacció de Jesús és ben manifesta: "Se'n compadí perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament". L'evangeli subratlla el desig de Jesús que els seus deixebles (els futurs pastors) reposin una mica, però la necessitat del poble (de les ovelles) els trenca els plans. Jesús està expressant que fer de pastor és una tasca que desgasta i que demana reposar una mica. Però com indica el relat, es descansa quan es pot, no quan es vol.

Quan parlem de pastors ens referim als responsables de la comunitat, als qui han rebut i assumit l'encàrrec eclesial de cuidar el poble de Déu. El seu rol és gairebé el de pares i mares en la fe, sempre al servei de la comunitat. Talment com un fill no dóna mai vacances als pares ni creu que hagin de tenir-les respecte a ell, ens passa semblantment amb els pastors: pensem que sempre han d'estar disponibles al nostre servei. No és fàcil trobar l'equilibri, i menys avui dia, entre estar al servei de la comunitat i reposar una mica. I quan diem això tenim al cap els rectors rurals de casa nostra que tenen assignats un munt de pobles i han d'atendre'ls amb dignitat, però també han de reposar una mica, per garantir la qualitat interior del seu servei, i també per no emmalaltir. En definitiva, avui més que altres temps, els fidels hem d'estar amatents perquè els nostres pastors reposin una mica.

I els qui reposen massa o no assumeixen les seves funcions, Déu mateix els amenaça com escoltàvem a la primera lectura: "Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat": "Passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet". Jeremies denuncia obertament el mal govern dels pastors, denuncia que la connivència de poder de reis, sacerdots i profetes cortesans ha provocat la por, l'esfereïment  i la dispersió del poble. El profeta està descrivint cruament l'exili babilònic, quan el poble d'Israel es quedà sense rei, sense temple i sense pàtria. Un autèntic desastre nacional provocat per la irresponsabilitat dels seus pastors. Però Jeremies també obre les portes a l'esperança, anunciant que Déu mateix reunirà el seu poble fent regnar la justícia i el bé; que no sofriran cap mal i que viuran segurs. 

Jeremies ens obre també a nosaltres les portes a l'esperança, perquè Déu posarà fi a la immunitat que els pastors poden pensar que tenen en virtut de la seva funció: Déu els jutjarà, afirma el profeta. També ens obre les portes a la confiança, que per torçat que sigui el traç amb què escriguin els pastors Déu acabarà redreçant aquesta escriptura. Per això diem ben tranquils: "El Senyor és el meu pastor, no em manca res".