La primera lectura,
del segon llibre dels Reis, repetia dos cops la mateixa frase: "Dona-ho a la comunitat i que mengin".
El profeta Eliseu ha d'insistir perquè es reparteixi amb la comunitat l'ofrena
que li fan. Quan es tracta de repartir sempre hi posem pegues, com fa el
servent d'Eliseu; però la determinació del profeta aconsegueix que es
compleixin els designis divins: "Tots
en menjaran i encara en sobrarà".La segona lectura, de sant Pau als efesis, començava dient: "Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut". L'apòstol escriu als fidels des de la presó dient-los que està pres "per causa del Senyor" i exhortant-los a la perseverança i a la unitat. Si ens acostéssim a les nostres presons constataríem que les "causes" per les quals la gent està presa són variades: el afers de drogues i els robatoris de tota mena són les causes majoritàries; en grau molt menor hi ha graus de violència física fins arribar a la mort, la violència domèstica, i els abusos de menors; en grau mínim, recentment hi ha les causes polítiques com tots sabem; però per causa del Senyor afortunadament avui dia a casa nostra no hi ha ningú empresonat, però en altres llocs del món sí. No obstant, el missatge de perseverança i d'unitat que Pau adreça des de la presó segueix essent vàlid tant pels empresonats de tota mena com pels familiars que els acompanyen des de fora.
L'evangeli de sant Joan reprèn el tema dels prodigis (així és com aquest evangeli qualifica els miracles de Jesús) entorn del menjar, però canviant de protagonista: ara ho és Jesús que acompleix regaladament el que deia la primera lectura de "tots en menjaran i encara en sobrarà". Jesús diu als deixebles que recullin el què ha sobrat de l'àpat i l'evangeli testimonia que "de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi n'ompliren dotze coves". És a dir, va sobrar pa per alimentar simbòlicament tot Israel, representat pels dotze coves. Però fixem-nos en el detall que no va sobrar ni un bocí de peix. Una resposta natural a aquesta observació és que acostumem a menjar-nos primer el tall i per això no va sobrar res de peix. Però se'ns acut una resposta millor i que té a veure no amb un peix del llac de Tiberíades fet a la brasa, sinó amb el peix simbòlic que és Jesucrist segons la iconografia cristiana més primitiva. Es representava així la figura de Jesucrist perquè cada lletra de la paraula peix en grec expressava un títol cristològic: icthus ampliat segons cada lletra significa "Jesús, el Crist, fill de Déu, Salvador". Per això no pot sobrar cap peix en el relat de la multiplicació perquè Jesucrist és el peix simbòlic repartit a tots els congregats en el seu nom. Per això, com diu l'evangeli: "Tothom quedà satisfet", però no de tiberi, sinó de Jesucrist. Tant de bo que tots nosaltres sortim igual de satisfets de la nostra eucaristia, on "Jesús, el Crist, fill de Déu, Salvador" se'ns converteix sagramentalment en pa de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada