dissabte, 4 d’agost de 2018

Déu sempre proveeix (Diumenge 18)


"Tota la comunitat del poble d'Israel murmurà contra Moisès i Aaron". Així començava la primera lectura, assenyalant quelcom malauradament nefast i habitual entre famílies, grups i col·lectius de tota mena, que és la murmuració. Però el poble no només murmura sinó que es queixa amb tots els ets i uts a la cara dels dos germans. Afortunadament, Iahvè resol la situació proveint el poble del menjar que reclamen. Per això, desconcertats, pregunten: "Què és això?". La resposta de Moisès és clara: "El pa que el Senyor us dóna per aliment". Malgrat les murmuracions i queixes humanes, que acostumen a desvetllar reaccions aïrades i agressives, Déu no es desanima, ni s'enutja, ni perd la calma davant la manca de confiança. Malgrat la desconfiança, Déu sempre proveeix. 

La segona lectura, de la carta de sant Pau als Efesis ens deia "no visqueu més com viuen els pagans". Cal entendre aquesta demanda en el seu moment històric, quan els seguidors de Jesús eren una petita minoria, procedents del món pagà i batejats d'adults. No els seria fàcil canviar d'estil de vida a aquells nous cristians adults. Nosaltres, en canvi, hem nascut i crescut en una societat d'arrels cristianes que no posa traves a viure la nostra fe si així ho desitgem. Una altra cosa és que els pensaments que marquen les pautes de la societat n'estiguin a favor o no, o les temptacions, que sempre hi són, ens hi allunyin. Per tant, nosaltres, més que deixar antigues maneres de viure, hem de procurar de no perdre les que ens han ensenyat de petits, ser-ne fidels, i transmetre-les als qui ens venen al darrere. 

L'evangeli de sant Joan reprèn el tema de la primera lectura. Si Déu proveïa antigament el poble d'Israel amb el mannà, el pa baixat del cel, ara segueix proveint-nos amb Jesucrist, el pa viu baixat del cel. L'evangeli d'avui és una reivindicació de Jesucrist, baixat del cel per nodrir el poble d'Israel i per nodrir tots els pobles que creguin en ell. Perquè Déu vol alimentar tots els humans amb quelcom més que pa material. Per això Jesús ens diu: "Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set". Jesús es presenta al·legòricament com aliment i beguda, una clara al·lusió a la celebració eucarística i els seus efectes sobre els creients. Jesucrist esdevé sagramentalment pa i vi enmig de l'assemblea que prega, nodrint i saciant el creient que mínimament preparat s'acosta a combregar amb fe.