Definir-se malgrat impliqui ser menys (Diumenge 21)

La primera lectura, del llibre de Josuè, és molt suggerent i actual. Josuè, el successor de Moisès, convoca tot el poble d’Israel. El text subratlla que també hi havia els ancians, els caps de les tribus, els jutges i els magistrats: no hi faltava ningú! Després de sojornar 40 anys pel desert i de començar a instal·lar-se a la terra promesa, la realitat del poble és diferent i l’aliança del Sinaí queda lluny. Per això Josuè demana al poble que es defineixi: si volen seguir complint l’Aliança o la volen deixar estar. Per entendre’ns, és com si Josuè convoques un referèndum destinat a tot el poble i els hi fes respondre una sola pregunta: “Voleu seguir adorant Iahvè, el Déu d’Israel?” Josuè demanà al poble que es definís sense embuts i la resposta va ser unànime: Mai de la vida no abandonarem el Senyor!" Afortunadament hi hagué majoria absoluta. Però imaginem-nos que només la meitat del poble hagués respost que volia adorar Iahvè. O que només hagués estat una quarta part. O encara menys: que només el clan de Josuè hagués seguit adorant Iahvè. Què hagués passat? Acceptem que són preguntes retòriques, però les formulem perquè volem subratllar que adorar Iahvè tenia sentit i valia la pena, fossin els qui fossin. 

Diem això perquè l’evangeli ens explica quelcom semblant. Jesús no fa cap referèndum als seus deixebles, però sí una consulta espontània no mancada de serietat i que els obliga a definir-se, perquè el que estava passant era preocupant. Molts dels qui seguien Jesús començaven a cansar-se perquè el seu llenguatge era difícil d’entendre. L’evangeli insisteix en subratlla el “molts” i afegeix una informació rellevant: “molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven amb ell”. Aleshores, aquest abandonament de Jesús per part de molts significava que el seu missatge no valia la pena? Jesús havia fracassat perquè molts l’havien deixat? La resposta de tots nosaltres és que el seu missatge sí valia la pena i sí val la pena. També diem que no va fracassar, altrament no seríem aquí! Aquesta va ser també la resposta de Pere en nom dels Dotze a la consulta de Jesús si ells també el volien deixar: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna”. Una resposta magnífica la de Pere amb la què sintonitzem plenament des de la nostra fe. Responent a Jesús, Pere no pensa en quantitats, ni en èxits; Pere no pensa segons la carn, com mencionava Jesús. Pere experimenta, com nosaltres, que les paraules de Jesús són Esperit i són vida. En definitiva, Pere creu en Jesús. Per això la pregunta als Dotze la podem actualitzar per a nosaltres: “El volem deixar com molts segueixen fent avui dia?”. Com en temps de Josuè, com en temps de Jesús, cal definir-se en la fe, cal pronunciar-se en la fe, malgrat el risc de ser menys.